Sanitat pública, gestió privada ( II )

Seguint amb el tema iniciat la setmana passada, voldria insistir en una qüestió de la qual ja n’he parlat altres vegades. S’ha escrit molt sobre l’ètica del cuidar, sobre el rol d’infermeria que va més enllà de la simple aplicació d’unes tècniques o de donar compliment a les ordres mèdiques, sobre la necessitat de les valoracions d’infermeria i en general sobre aquesta funció cuidadora i de facilitar al malalt el màxim de confort possible. I tots sabem que tota aquesta teoria, que a més és la que es dóna a la Universitat, queda en ben poca cosa en la pràctica diària dels centres hospitalaris.

Podríem pensar que, com tota teoria, la realitat del dia a dia dificulta que es porti a la pràctica. Però és que en el nostre cas, sovint aquesta teoria no és ni tan sols una utopia o una fita a assolir, senzillament perquè ja no entra en els plans dels gestors de la sanitat pública. En un centre hospitalari privat és possible que des de la direcció es proposi una atenció acurada als pacients, encara que només sigui per a assegurar-se una clientela, que és el que, en definitiva, els reportarà una rendibilitat. En canvi, en els centre públics sovint no hi ha ni tan sols aquest motivació.

Des de l’Administració es reclama als gestors dels centres públics una contenció de la despesa, i és en base a aquest paràmetre que es valora la gestió hospitalària. I pel que fa a la qualitat assistencial, es marquen uns determinats ítems en forma d’objectius, imitant la gestió privada, que tenen molt més a veure amb l’assoliment d’unes estadístiques, de garantir que se segueixen uniformement uns protocols com si en lloc de persones amb unes especificitats concretes hi hagués simplement números, de caràcter eminentment tècnic, però oblidant tots els aspectes relacionats amb la comunicació amb el malalt i en general en tot allò referent a l’ètica del cuidar. La qualitat assistencial i l’atenció personalitzada no és que no es pugui portar a terme per manca de temps i per excés de càrregues de treball, que també, sinó que ja no forma part dels objectius que es proposen des de l’administració i de la gestió hospitalària.