L’Associació Nacional de Directius d’Infermeria, el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, la Fundació Sociosanitària de Manresa i l’Hospital de Sant Pau van organitzar el passat dia 24 d’abril una Jornada sobre lideratge clínic. En aquests tipus de jornades ja sabem que no sempre es corresponen els conceptes teòrics amb els pràctics, el que seria ideal amb la realitat que ens toca viure dia a dia. Però és que en aquest cas, més d’una infermera devia pensar que li estaven parlant d’un Centre hospitalari que no tenia res a veure amb el seu, que li estaven parlant d’un altre país o d’un altra galàxia.
Va encetar el programa la Presidenta del COIB advertint de la dificultat “per què les infermeres i infermers joves assumeixin càrrecs de gestió”, mentre que la vice-presidenta es queixava que “les organitzacions no promouen el desenvolupament del lideratge infermer”. I a partir d’aquí les diferents ponències anaven en la línia de fer crides a favor del reconeixement del lideratge d’infermeria; a favor de mobilitzar a tot el col·lectiu per mantenir la responsabilitat en el lideratge de les cures i de la salut, en general; a favor de visibilitzar el rol de la infermera, etc. Per acabar proclamant que els comandaments d’infermeria haurien de fer “aflorar la il·lusió i la intel·ligència de cada infermera” i que “des de les direccions d’infermeria s’ha d’ajudar que aflori el lideratge de cada infermera”. Va reblar el clau la Consellera de Salut Marina Geli apostant “pel lideratge clínic de les infermeres en totes aquelles competències que li són pròpies per promoure un sistema menys medicalitzat.”
Va encetar el programa la Presidenta del COIB advertint de la dificultat “per què les infermeres i infermers joves assumeixin càrrecs de gestió”, mentre que la vice-presidenta es queixava que “les organitzacions no promouen el desenvolupament del lideratge infermer”. I a partir d’aquí les diferents ponències anaven en la línia de fer crides a favor del reconeixement del lideratge d’infermeria; a favor de mobilitzar a tot el col·lectiu per mantenir la responsabilitat en el lideratge de les cures i de la salut, en general; a favor de visibilitzar el rol de la infermera, etc. Per acabar proclamant que els comandaments d’infermeria haurien de fer “aflorar la il·lusió i la intel·ligència de cada infermera” i que “des de les direccions d’infermeria s’ha d’ajudar que aflori el lideratge de cada infermera”. Va reblar el clau la Consellera de Salut Marina Geli apostant “pel lideratge clínic de les infermeres en totes aquelles competències que li són pròpies per promoure un sistema menys medicalitzat.”
Per suposat que estaria d’acord que les infermeres assumissin un paper de lideratge que fos tingut en compte en les organitzacions sanitàries, però és que el problema fonamental que ens preocupa ara mateix no és el d’exercir lideratges sinó simplement el d’exercir com a infermeres. Quan a molts centres, amb l’excusa de la manca de recursos, s’obliga el personal d’infermeria a treballar sota una pressió i amb unes càrregues de treball del tot incompatibles amb un exercici mínimament responsable de la nostra professió; quan interessa ben poc ni a les direccions ni als comandaments intermitjos la precarietat assistencial imposada per les condicions de treball; quan s’estableix un rigorós sistema de control de la nostra eficàcia com a infermeres a base d’uns objectius que obliden completament l’atenció personalitzada i humanitzada del malalt, essent tractats tots plegats, tant el personal d’infermeria com els mateixos malalts, com a simples números que hem de complir amb unes estadístiques; quan es treballa en aquestes condicions, sense poder exercir amb un mínim de dignitat la nostra professió, tot això del lideratge ens sona a música celestial.
Res a dir contra els organitzadors de la Jornada i la seva més que bona intenció d'abordar aquest tema. Però la gran preocupació de moltes infermeres és, avui, poder exercir amb un mínim de dignitat la nostra professió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario