Resulta sorprenent la capacitat que tenen els polítics de mirar-ho tot des d’una perspectiva ideològica o d’interessos, i oblidant-se dels arguments tècnics o científics que en molts casos sembla que haurien de prevaldre. És el cas, ara, de l’anomenada píndola de l’endemà.
Tradicionalment, l’esquerra sempre ha estat més oberta en aquesta mena de qüestions i sobretot menys dogmàtica, mentre que la dreta ha tendit sempre a posicions més fonamentalistes barrejant-hi una suposada ètica o moral religiosa. Quan el Govern espanyol es treu de la màniga el canvi de normativa pel que fa a la prescripció de la píndola de l’endemà, amb la idea de reduir el nombre d’embarassos no desitjats i en conseqüència també el nombre d’avortaments, sap que enfront tindrà una oposició conservadora que apel·larà a un dret a la vida que ells mai han respectat, i a uns principis morals i religiosos que ells mateixos no tenien en compte abans que l’Estat legislés sobre aquesta qüestió.
I ha quedat fora del debat, estrictament polític, la qüestió més racional o científica. Estem parlant de permetre que un medicament es pugui vendre sense demanar cap explicació ni precisi cap recepta mèdica. Un medicament que té unes funcions molt específiques, però que en cap cas pot ser utilitzat com a mètode anticonceptiu; entre altres raons perquè la píndola ha estat dissenyada per a ser presa molt puntualment, com un fet excepcional i no amb una certa freqüència, i d’altra banda es desconeixen els efectes secundaris que pot tenir prendre-la de forma reiterada. I, sense prescripció mèdica o sense l’assessorament adequat de personal sanitari, correm el risc que amb una certa lleugeresa la prenguin algunes dones com a mètode fàcil i a l’abast per a evitar un embaràs no desitjat.
Suposo que caldria analitzar adequadament els pros i els contres d’una mesura com la que ha pres el Govern, facilitant l’accés sense prescripció mèdica a la píndola de l’endemà. Però, en el debat, els criteris prioritaris, els dels professionals de la salut, sembla que quedin en un segon terme.
Tradicionalment, l’esquerra sempre ha estat més oberta en aquesta mena de qüestions i sobretot menys dogmàtica, mentre que la dreta ha tendit sempre a posicions més fonamentalistes barrejant-hi una suposada ètica o moral religiosa. Quan el Govern espanyol es treu de la màniga el canvi de normativa pel que fa a la prescripció de la píndola de l’endemà, amb la idea de reduir el nombre d’embarassos no desitjats i en conseqüència també el nombre d’avortaments, sap que enfront tindrà una oposició conservadora que apel·larà a un dret a la vida que ells mai han respectat, i a uns principis morals i religiosos que ells mateixos no tenien en compte abans que l’Estat legislés sobre aquesta qüestió.
I ha quedat fora del debat, estrictament polític, la qüestió més racional o científica. Estem parlant de permetre que un medicament es pugui vendre sense demanar cap explicació ni precisi cap recepta mèdica. Un medicament que té unes funcions molt específiques, però que en cap cas pot ser utilitzat com a mètode anticonceptiu; entre altres raons perquè la píndola ha estat dissenyada per a ser presa molt puntualment, com un fet excepcional i no amb una certa freqüència, i d’altra banda es desconeixen els efectes secundaris que pot tenir prendre-la de forma reiterada. I, sense prescripció mèdica o sense l’assessorament adequat de personal sanitari, correm el risc que amb una certa lleugeresa la prenguin algunes dones com a mètode fàcil i a l’abast per a evitar un embaràs no desitjat.
Suposo que caldria analitzar adequadament els pros i els contres d’una mesura com la que ha pres el Govern, facilitant l’accés sense prescripció mèdica a la píndola de l’endemà. Però, en el debat, els criteris prioritaris, els dels professionals de la salut, sembla que quedin en un segon terme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario