Us recomano l’article publicat a Bioètica & Debat, de l’Institut Borja de Bioètica, que porta per títol Etica y futilidad , de Juan Pablo Rossini. És un article molt interessant ja que parla de la futilitat en els malalts crítics, que sovint pot derivar en l’obstinació terapèutica, tema del qual ja he parlat diverses vegades.
sábado, 26 de septiembre de 2009
sábado, 12 de septiembre de 2009
Metges i Infermeres ( II )
Un altre dels aspectes a considerar de l’article del Dr. Miquel Bruguera, del qual ja vaig parlar la setmana passada, és el de la percepció de l’usuari de la sanitat. El Dr. Bruguera formulava la següent pregunta “ ¿Alguien ha preguntado al ciudadano si está de acuerdo en que le visite una enfermera en lugar del médico ?
La pregunta té tota la mala intenció ja que sembla que vulgui dir que les infermeres volem fer funcions que són pròpies dels metges, com és la de diagnosticar una malaltia, cosa que ni ens pertoca ni tenim voluntat de fer. Però sobretot, sembla que vulgui donar a entendre que l’usuari, a part de no saber distingir entre la professió mèdica i la d’infermeria, ha de desconfiar de la infermera per principi de jerarquia.
Als Centres d’Atenció Primària hi ha les consultes mèdiques i les d’infermeria, cadascuna amb les seves funcions, de la mateixa manera que als serveis d’urgències dels Centres hospitalaris hi pot haver una primera visita d’infermeria per a fer una primera valoració, o que en donar-se d’alta un malalt es fa l’alta mèdica, però també la d’infermeria en alguns casos
Pel que fa la l’acció de receptar, que tant el preocupa, no estic gens d’acord amb el Dr. Bruguera ja que determinades activitats que realitzem diàriament les infermeres com poden ser les cures de les nafres, entre altres, ens permet aplicar determinats productes sanitaris sense la recepta mèdica ja que estem prou qualificades i tenim prou experiència i prou criteri per a fer-ho: podem prescriure apòsits, pomades, laxants, analgèsics i un llarg etc.
Seria absurd pensar que hi pugui haver medicaments que se’ls poden auto receptar els mateixos usuaris, i que les infermeres no podem fer-ho. De la mateixa manera que els usuaris poden trobar a les farmàcies medicaments que no precisen recepta mèdica, no es gens descabellat pensar que les infermeres pugem recomanar o prescriure determinats medicaments o productes sanitaris, tant si es tracta dels que ara mateix no precisen recepta mèdica com alguns altres que en el futur es pugui considerar que seria suficient una prescripció d’infermeria.
El Dr. Bruguera, quan formula la insidiosa pregunta sobre si els ciutadans estarien d’acord en què els visités personal d’infermeria enlloc de personal mèdic, no solament està intentant confondre el rol de les dues professions sinó que està intentant rebaixar la nostra per una absurda gelosia i sobretot per mantenir el vell tòpic segons el qual la infermera és la simple ajudant del metge. La pregunta del Dr. Bruguera, evidentment, està mal formulada; els ciutadans voldrien ser atesos sempre pels millors especialistes. I el personal d’infermeria té una especialització molt concreta, i és en els àmbits de la seva competència que té cura dels malalts, aplica els tractaments mèdics prescrits i, per què no, ha de poder prescriure determinats productes sanitaris.
La pregunta té tota la mala intenció ja que sembla que vulgui dir que les infermeres volem fer funcions que són pròpies dels metges, com és la de diagnosticar una malaltia, cosa que ni ens pertoca ni tenim voluntat de fer. Però sobretot, sembla que vulgui donar a entendre que l’usuari, a part de no saber distingir entre la professió mèdica i la d’infermeria, ha de desconfiar de la infermera per principi de jerarquia.
Als Centres d’Atenció Primària hi ha les consultes mèdiques i les d’infermeria, cadascuna amb les seves funcions, de la mateixa manera que als serveis d’urgències dels Centres hospitalaris hi pot haver una primera visita d’infermeria per a fer una primera valoració, o que en donar-se d’alta un malalt es fa l’alta mèdica, però també la d’infermeria en alguns casos
Pel que fa la l’acció de receptar, que tant el preocupa, no estic gens d’acord amb el Dr. Bruguera ja que determinades activitats que realitzem diàriament les infermeres com poden ser les cures de les nafres, entre altres, ens permet aplicar determinats productes sanitaris sense la recepta mèdica ja que estem prou qualificades i tenim prou experiència i prou criteri per a fer-ho: podem prescriure apòsits, pomades, laxants, analgèsics i un llarg etc.
Seria absurd pensar que hi pugui haver medicaments que se’ls poden auto receptar els mateixos usuaris, i que les infermeres no podem fer-ho. De la mateixa manera que els usuaris poden trobar a les farmàcies medicaments que no precisen recepta mèdica, no es gens descabellat pensar que les infermeres pugem recomanar o prescriure determinats medicaments o productes sanitaris, tant si es tracta dels que ara mateix no precisen recepta mèdica com alguns altres que en el futur es pugui considerar que seria suficient una prescripció d’infermeria.
El Dr. Bruguera, quan formula la insidiosa pregunta sobre si els ciutadans estarien d’acord en què els visités personal d’infermeria enlloc de personal mèdic, no solament està intentant confondre el rol de les dues professions sinó que està intentant rebaixar la nostra per una absurda gelosia i sobretot per mantenir el vell tòpic segons el qual la infermera és la simple ajudant del metge. La pregunta del Dr. Bruguera, evidentment, està mal formulada; els ciutadans voldrien ser atesos sempre pels millors especialistes. I el personal d’infermeria té una especialització molt concreta, i és en els àmbits de la seva competència que té cura dels malalts, aplica els tractaments mèdics prescrits i, per què no, ha de poder prescriure determinats productes sanitaris.
sábado, 5 de septiembre de 2009
Metges i Infermeres ( I )
Aquest mes d’agost ha tornat a sortir la vella polèmica sobre el rol i les competències de les infermeres i dels metges.
Concretament, va ser un article publicat pel Dr. Miquel Bruguera, President del Col·legi de Metges de Barcelona i que va tenir un molt encertada resposta per part de la Mariona Creus i Virgili, Degana del Consell dels Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya i Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
Un aspecte realment indignant de l’article del Dr. Bruguera és la desconsideració i el menyspreu amb què tracta la professió d’Infermeria. Diu per exemple: “La enfermera tiene la responsabilidad de la curas y tambien la de aplicar los tratamientos prescritos por un médico. Tambien necesita conocimientos de una magnitud muy menor, y por esto los estudios para acceder a una y otra professión son muy diferentes.”
És absurd que pretengui valorar la seva professió, que ningú posa en dubte, a base de rebaixar o denigrar-ne una altra que té unes funcions molt ben definides. Ja ha passat a la història aquella època en què es considerava les infermeres com unes simples ajudants dels metges, que es limitaven a obeir les seves indicacions. Actualment, les infermeres tenim un rol propi dins del qual, i entre altres, una de les nostres funcions és la de col·laborar amb els metges igual com ho fem amb altres professionals de la salut; de la mateixa manera que els metges també tenen entre les seves funcions col·laborar amb les infermeres i altres professionals de la salut. Es tracta de dues professions diferents amb un objectiu i un àmbit d’actuació comú.
L’actitud de l’autor de l’article és tan humiliant que té por que s’incrementin els estudis d’Infermeria, com si això fos una amenaça per a la professió mèdica, fins al punt que insinua que hi pot haver pràctiques d’intrusisme per part de les infermeres. Afortunadament, des de fa uns quants anys o dècades, el rol atribuït a metges i infermeres ha canviat moltíssim, i en positiu. Res ens ha de fer pensar que les coses siguin inamovibles. De la mateixa manera que la reordenació dels estudis universitaris afecta la majoria de carreres, és lògic que també ho faci en la d’infermeria en el sentit d’aprofundir i incrementar el nostre nivell professional.
En continuarem parlant.
Concretament, va ser un article publicat pel Dr. Miquel Bruguera, President del Col·legi de Metges de Barcelona i que va tenir un molt encertada resposta per part de la Mariona Creus i Virgili, Degana del Consell dels Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya i Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
Un aspecte realment indignant de l’article del Dr. Bruguera és la desconsideració i el menyspreu amb què tracta la professió d’Infermeria. Diu per exemple: “La enfermera tiene la responsabilidad de la curas y tambien la de aplicar los tratamientos prescritos por un médico. Tambien necesita conocimientos de una magnitud muy menor, y por esto los estudios para acceder a una y otra professión son muy diferentes.”
És absurd que pretengui valorar la seva professió, que ningú posa en dubte, a base de rebaixar o denigrar-ne una altra que té unes funcions molt ben definides. Ja ha passat a la història aquella època en què es considerava les infermeres com unes simples ajudants dels metges, que es limitaven a obeir les seves indicacions. Actualment, les infermeres tenim un rol propi dins del qual, i entre altres, una de les nostres funcions és la de col·laborar amb els metges igual com ho fem amb altres professionals de la salut; de la mateixa manera que els metges també tenen entre les seves funcions col·laborar amb les infermeres i altres professionals de la salut. Es tracta de dues professions diferents amb un objectiu i un àmbit d’actuació comú.
L’actitud de l’autor de l’article és tan humiliant que té por que s’incrementin els estudis d’Infermeria, com si això fos una amenaça per a la professió mèdica, fins al punt que insinua que hi pot haver pràctiques d’intrusisme per part de les infermeres. Afortunadament, des de fa uns quants anys o dècades, el rol atribuït a metges i infermeres ha canviat moltíssim, i en positiu. Res ens ha de fer pensar que les coses siguin inamovibles. De la mateixa manera que la reordenació dels estudis universitaris afecta la majoria de carreres, és lògic que també ho faci en la d’infermeria en el sentit d’aprofundir i incrementar el nostre nivell professional.
En continuarem parlant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)