Casos clínics. El cas de la Dolors

A partir d’ara, incorporo en aquest bloc un tipus d’articles basats en casos concrets que poden servir per exemplificar el que pot passar a qualsevol del nostres hospitals. Aquest primer cas el vaig viure directament com a familiar. Es tractava de la Dolors, de 84 anys, soltera que vivia amb el germà, la cunyada i un nebot, d’arrels molt cristianes i practicant .

Va ingressar per malestar general, debilitat i anorèxia
D’antecedents patològics tenia
· Cardiopatia isquèmica, que va precisar diversos ingressos sense possibilitat de IQ.
· Fractura de fèmur
· Diabetis controlada amb dieta i ADOS
· Cataractes

En el moment d’ingressar se li va detectar una lesió a la mama que, després de la visita del cirurgià i d’una mamografia es va descartar que fos una neoplàsia de mama. Durant l’ingrés va fer diverses rectorràgies; i després de fer-li una gastroscòpia i una colonoscopia es va confirmar una neoplàsia de colon. Va precisar l’administració de diversos concentrats d’hematies. Com que va continuar amb rectorràgies es va fer IQ úrgent. La malalta va precisar una colostomia. Després de la IQ, degut al seu estat general se la va derivar a la UCI. A les 48 h va fer un AVC amb seqüeles funcionals importants.

Durant la seva estada a la UCI la malalta no va millorar, presentava alternativament episodis de somnolència amb episodis de molta agitació.. Portava una SNG que es va retirar ella mateixa diverses vegades. També portava bombes de perfusió contínua i es va iniciar una nutrició artificial. Van passar molts dies sense que la malalta evolucionés bé, no tolerava la sedestació, no reconeixia la família, i se li administrava una nutrició enteral per SNG. i continuava amb episodis de gran agitació. La família va demanar al metge responsable de no seguir amb el tractament i retirar les mesures de suport. El metge va dir que evidentment no es podia practicar l’eutanàsia, cosa que mai la família havia demanat ja que només volia que se li apliquessin mesures de confort.

A partir de les 24 h d’haver parlat amb el metge es va informar que s’iniciaria l’administració de Clorur Mòrfic. A les 48 h va decidir traslladar-la a una planta per tal de proporcionar-li les mesures de confort. La Dolors va morir a les poques hores d’arribar a la planta. Això sí, amb la SNG posada i amb l’administració de la nutrició enteral fins que es va morir.

Crec que aquells dies a la UCI mai es van mirar la Dolors com una persona amb totes les seves dimensions; més aviar se la miraven com un procés terapèutic, que a més a més els estava fracassant, en el qual metges i infermeres lluitaven amb una gran obstinació terapèutica. Durant el llarg procés de la malaltia ningú va demanar a la família quines haurien sigut les preferències de la Dolors arribat a un moment com el que estava vivint. Donaven per suposat que la seva funció era lluitar contra unes determinades patologies, prescindint de la persona a qui se li allargava inútilment el sofriment.

Tal com molt bé diu l’Enric Benito en el seu article Fent d’oncòleg...a fons , per arribar a cures pal·liatives, en molts moments hauríem de fer un canvi de mentalitat i “passar de voler curar a tenir cura de, i en lloc de lluitar contra la malaltia , a vegades amb l’aferrissament que sorgeix de la impotència aprendre a acceptar la mort con un fet natural, deixant de veure-la com un fracàs terapèutic”.