Ètica per convicció

La nostra és una professió una mica especial en la mesura que tractem amb persones en situació de vulnerabilitat; i per això són molt importants els principis ètics en l’exercici de la nostra tasca, i d’aquí també la raó de ser dels Comitès d’Ètica assistencials

Ara bé hi ha la possibilitat d’entendre l’ètica de l’exercici de la nostra professió des de perspectives ben diverses. Una cosa és l’actitud ètica entesa com el compliment estricte del que marquen les normatives existents, el just per no poder ser acusats de negligència; i l’altra és entendre l’ètica com una actitud positiva de valorar la dignitat i el respecte que mereix tota persona, més enllà dels drets legalment reconeguts. És el que la professora de bioètica Ester Busquets anomena cuidar per deures o cuidar per convicció o el que també s’ha qualificat sovint com a ètica de mínim o ètica de màxims.

Massa sovint els professionals i les mateixes institucions estem més preocupats per tenir un comportament ètic en el sentit d’evitar possibles problemes de responsabilitat legal que no pas per fer-ho per convicció. Un exemple molt clar és el del consentiment informat; moltes vegades es va a buscar la signatura del malalt per salvaguardar la responsabilitat del professional o del centre hospitalari més que perquè realment es cregui en el dret del malalt a ser informat per tal que pugui prendre amb coneixement de causa les decisions que cregui oportunes. En definitiva, és veure els principis ètics des de la nostra perspectiva i dels nostres interessos, enlloc de veure’ls des de la perspectiva del malalt.

Al capdavall, el malalt és el centre i la raó de ser de la nostra professió, ja que treballem pel malalt i amb al malalt, encara que a vegades sembli que es treballi pel malalt però sense comptar amb ell.