Era el 21 de febrer de 2007 quan el Consell de Diplomats d’Infermeria de Catalunya va presentar un treball d’investigació a totes les direccions dels hospitals de Catalunya, sota el títol de “Recomanacions de la dotació d’infermeres a les unitats d’hospitalització. Factors que influeixen la pràctica infermera”. La Direcció de l’estudi l’havia portat la Sra. Lena Ferrús, després d’haver fer múltiples entrevists a diverses Direccions d’Infermeria, i a altres professionals.
Tal com diu el document, aquest treball tenia l’objectiu de “aportar unes recomanacions per a la dotació d’infermeres a les unitats d’hospitalització, amb la finalitat de contribuir a uns millors resultats de salut sensibles a les cures d’infermeria“. La intenció, doncs, era molt bona, el document és d’una gran qualitat i les aportacions són molt interessants. Ara bé, tal com sol passar en aquesta mena d’estudis, tot l’esforç esmerçat en la seva realització al final es redueix a la seva edició i poca cosa més. És el destí de molts d’aquests estudis que semblen més destinats a justificar l’entitat o organisme que els encarrega que no pas a complir una determinada funció, com segurament pretenien els seus autors. S’encarrega l’estudi, es publica, i després es prescindeix de si s’aplica o no.
No sé si el Col·legi fa un seguiment per saber si es compleixen les recomanacions finals de l’estudi, però dóna la impressió que els centres hospitalaris continuen amb els seus criteris més economicistes que no d’avançar en la línia dels objectius que marca aquest estudi
A nivell d’exemple, en el document es diu “Les infermeres, moltes vegades, es troben en el dilema de fer unes cures excel·lents i no tenir temps suficient.” I continua dient “Aquesta pressió i la desorganització comporta no tenir temps per a reflexionar i fer un judici professional”, o encara “Quan la dotació no es l’adequada a les necessitats dels malalts, les direccions d’infermeria corrent el risc de no poder assegurar la qualitat i que les infermeres claudiquin en situacions de frustració i burnout”. Probablement els objectius de les direccions des centres hospitalaris no són els de garantir aquesta qualitat assistencial sinó els de optimitzar els recursos.
Seria una llàstima que no s’aprofités adequadament el conjunt d’aportacions ben interessants que van fer els autors de l’estudi.
Tal com diu el document, aquest treball tenia l’objectiu de “aportar unes recomanacions per a la dotació d’infermeres a les unitats d’hospitalització, amb la finalitat de contribuir a uns millors resultats de salut sensibles a les cures d’infermeria“. La intenció, doncs, era molt bona, el document és d’una gran qualitat i les aportacions són molt interessants. Ara bé, tal com sol passar en aquesta mena d’estudis, tot l’esforç esmerçat en la seva realització al final es redueix a la seva edició i poca cosa més. És el destí de molts d’aquests estudis que semblen més destinats a justificar l’entitat o organisme que els encarrega que no pas a complir una determinada funció, com segurament pretenien els seus autors. S’encarrega l’estudi, es publica, i després es prescindeix de si s’aplica o no.
No sé si el Col·legi fa un seguiment per saber si es compleixen les recomanacions finals de l’estudi, però dóna la impressió que els centres hospitalaris continuen amb els seus criteris més economicistes que no d’avançar en la línia dels objectius que marca aquest estudi
A nivell d’exemple, en el document es diu “Les infermeres, moltes vegades, es troben en el dilema de fer unes cures excel·lents i no tenir temps suficient.” I continua dient “Aquesta pressió i la desorganització comporta no tenir temps per a reflexionar i fer un judici professional”, o encara “Quan la dotació no es l’adequada a les necessitats dels malalts, les direccions d’infermeria corrent el risc de no poder assegurar la qualitat i que les infermeres claudiquin en situacions de frustració i burnout”. Probablement els objectius de les direccions des centres hospitalaris no són els de garantir aquesta qualitat assistencial sinó els de optimitzar els recursos.
Seria una llàstima que no s’aprofités adequadament el conjunt d’aportacions ben interessants que van fer els autors de l’estudi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario