Quan es tracta d’informar sobre temes relacionats amb la salut general de la població, sempre es corre el risc de crear una sensació d’inseguretat per manca d’informació o de crear un estat d’alarma general, per excés. Inicialment, quan es va començar a parlar de la “grip nova”, se’ns presentava com una raresa exòtica apareguda en un país llunyà. Tot seguit, es va veure que aquell nou virus estava portant greus problemes al país d’origen, a Mèxic, i que hi havia la possibilitat que es descontrolés. Va tardar ben poc a arribar, inicialment en comptagotes, als països europeus i en general arreu del món. I malgrat els esforços per a controlar els brots que apareixien aquí i allà, finalment l’OMS es va veure obligada a declarar-la com a pandèmia estesa arreu del planeta sense possibilitat de control.
Per al ciutadà normal, veure com a Mèxic es prenien mesures tan severes com tancament d’escoles i de serveis públics, ús extensiu de les mascaretes, etc no podia ser excessivament tranquil·litzador. Més encara quan, en els casos que apareixien a casa nostra, s’hi donava un gran relleu informatiu i es prenien també rigoroses mesures tant d’aïllament com d’anàlisis. D’una banda, es volia apaivagar l’estat d’alerta dient que, al capdavall, la mortalitat derivada d’aquesta nova grip no era superior a la de les grips estacionals i sempre es donava amb malalts que ja patien altres afeccions greus; però de l’altra es manté un seguiment informatiu al dia, es prenen mesures cautelars molt rigoroses davant de qualsevol sospita de contagi, es continuen donant consells que tenen tot el caire d’un estat d’emergència, com les recomanacions fetes per la Generalitat a les empreses, es preveuen vacunacions massives com a mínim per als sectors de població de risc, etc.
Algunes estimacions apunten a què aquesta tardor el nombre de persones que poden arribar a contraure la malaltia pot oscil·lar entorn del 40% del total de la població. Més enllà de continuar imaginant, sense tenir-ne cap certesa, que en la majoria dels casos es tractarà d’afectacions lleus similars a la de qualsevol altra grip, algú ja ha començat a fer números del que pot representar en l’àmbit de les empreses, amb un absentisme laboral que es pot disparar i que, en tot cas, s’incentiva des de l’administració per tal de minimitzar el risc de contagi. Però aquesta incertesa també la tenim els professionals de la salut: si ara ja sol ser difícil cobrir les baixes per manca de personal d’infermeria, no sabem què pot passar si també en el nostre àmbit es produeix un percentatge semblant de baixes laborals; en qualsevol cas, la saturació actual dels centres hospitalaris es pot desbordar ràpidament, amb un creixement de la pressió assitencial i en conseqüència en perjudici de la qualitat del servei , a no ser que es desisteixi de fer-ne el tractament i l’atenció hospitalària com s’està fent ara, i se’ls derivi directament a les Àrees Bàsiques de Salut comptant que hauran de passar la malaltia a casa; sembla evident que les mesures d’aïllament i de control que es porten actualment amb els malalts afectats o sospitosos d’estat afectats per la Grip A, no es podran mantenir al mateix nivell si augmenten considerablement els ingressos, amb el risc que pot comportar per a la resta de malalts.
No es pot negar, doncs, que hi ha un munt d’incerteses que té la població en general, però que també tenim els professionals de la sanitat. L’Administració no ho tindrà fàcil de mantenir l’equilibri entre proporcionar la necessària informació als ciutadans i evitar-ne una alarma social generalitzada.
Per al ciutadà normal, veure com a Mèxic es prenien mesures tan severes com tancament d’escoles i de serveis públics, ús extensiu de les mascaretes, etc no podia ser excessivament tranquil·litzador. Més encara quan, en els casos que apareixien a casa nostra, s’hi donava un gran relleu informatiu i es prenien també rigoroses mesures tant d’aïllament com d’anàlisis. D’una banda, es volia apaivagar l’estat d’alerta dient que, al capdavall, la mortalitat derivada d’aquesta nova grip no era superior a la de les grips estacionals i sempre es donava amb malalts que ja patien altres afeccions greus; però de l’altra es manté un seguiment informatiu al dia, es prenen mesures cautelars molt rigoroses davant de qualsevol sospita de contagi, es continuen donant consells que tenen tot el caire d’un estat d’emergència, com les recomanacions fetes per la Generalitat a les empreses, es preveuen vacunacions massives com a mínim per als sectors de població de risc, etc.
Algunes estimacions apunten a què aquesta tardor el nombre de persones que poden arribar a contraure la malaltia pot oscil·lar entorn del 40% del total de la població. Més enllà de continuar imaginant, sense tenir-ne cap certesa, que en la majoria dels casos es tractarà d’afectacions lleus similars a la de qualsevol altra grip, algú ja ha començat a fer números del que pot representar en l’àmbit de les empreses, amb un absentisme laboral que es pot disparar i que, en tot cas, s’incentiva des de l’administració per tal de minimitzar el risc de contagi. Però aquesta incertesa també la tenim els professionals de la salut: si ara ja sol ser difícil cobrir les baixes per manca de personal d’infermeria, no sabem què pot passar si també en el nostre àmbit es produeix un percentatge semblant de baixes laborals; en qualsevol cas, la saturació actual dels centres hospitalaris es pot desbordar ràpidament, amb un creixement de la pressió assitencial i en conseqüència en perjudici de la qualitat del servei , a no ser que es desisteixi de fer-ne el tractament i l’atenció hospitalària com s’està fent ara, i se’ls derivi directament a les Àrees Bàsiques de Salut comptant que hauran de passar la malaltia a casa; sembla evident que les mesures d’aïllament i de control que es porten actualment amb els malalts afectats o sospitosos d’estat afectats per la Grip A, no es podran mantenir al mateix nivell si augmenten considerablement els ingressos, amb el risc que pot comportar per a la resta de malalts.
No es pot negar, doncs, que hi ha un munt d’incerteses que té la població en general, però que també tenim els professionals de la sanitat. L’Administració no ho tindrà fàcil de mantenir l’equilibri entre proporcionar la necessària informació als ciutadans i evitar-ne una alarma social generalitzada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario