sábado, 15 de agosto de 2009

El cas clínic d'en Manel, acompanyar al final de la vida

Sovint es parla com un èxit de la Medicina el fet d’allargar la vida de les persones, sense tenir en compte quina és la seva qualitat de vida, com si la Medicina tingués l’objectiu de mantenir actius uns òrgans vitals sense considerar la globalitat de la persona

Un altre cas clínic que volia presentar per il·lustrar aquest fet és el d’en Manel. Un senyor de 88 anys que viu amb la seva muller, de 86 anys afectada d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica amb obesitat que li dificulta la mobilització, i que és la principal cuidadora d’en Manel

En Manel té múltiples AP

· HTA amb tractament farmacològic
· Diabetis mellitus tipus 2, en tractament amb antidiabètics orals
· Hipercolesterolèmia, en tractament amb estatines
· Hipoacúsia
· Apendicectomia
· Herniorràfia inguinal bilateral
· Ulcus gastroduodenal secundari a AINES
· Tiroïdectomia subtotal per goll multinodular
· Faquectomia bilateral
· Espondilitis anquilosant
· Extirpació de granuloma a 1/3 posterior a cordes vocals
· Cardiopatia isquèmica de debut en forma d’angor inestable. Es realitza Coronariogràfia . Es practica triple derivació aortocoronària amb múltiples complicacions postoperatòries ( pneumotòrax, perforació gàstrica amb pneumoperitoni, ulcus duodenal sagnat i granuloma de cordes vocals postintubació)
· Síndrome coronària aguda sense elevació del segment ST . Es realitza Coronariogràfia i s’implanta dos Stentns
· Accident isquèmic transitori
· Pneumònia atípica a lòbul superior dret amb hiperpotasèmia i alteració de la funció hepàtica. Es practica Ecografia abdominal que mostra bufeta amb litiasi vesicular i hipertròfia prostàtica
· Tumoració papil·lomatosa a zona meàtica dreta diagnosticada per ureterocistoscòpia
· Sèpsis urinària i IC que requereix ingrés
· Edema Agut de pulmó

Amb aquests llargs AP en Manel fa pràcticament vida llit / cadira. Té una mobilització molt precària amb inestabilitat de la marxa i amb antecedents de múltiples caigudes. Pràcticament no es comunica amb al resta de la família ja que té una hipoacúsia important, però a més a més viu d’una manera molt aïllada i completament desmotivat. Dorm la major part del dia i quan està despert sempre té la sensació de manca d’aire (pren solució aquosa de Morfina) i diu que es troba molt cansat. Repeteix aquests símptomes contínuament

És un cas típic de malalt que ha arribat al final natural de la vida, de manera que no té sentit plantejar-se intervencions agressives, sinó simplement tractaments de confort. Un camp on les infermeres hi tenim molt a fer, ja que una de les nostres tasques és la de cuidar i acompanyar el malalt i la família en la part final de la vida.


No hay comentarios: