Em sembla molt interessant el document que ha publicat la Comissió Deontològica del Col·legi oficial d’Infermeria de Barcelona sobre L’ètica de la intimitat: un repte per a les infermeres. Es tracta d’una de les tasques positives que porta a terme el COIB en la línia de fer reflexionar el nostre col·lectiu sobre els aspectes ètics relacionats amb la professió d’infermeria. El document comença dient que des dels seus inicis els professionals sanitaris i entre ells les infermeres han tingut clar que calia respectar la intimitat dels pacients, i així ho han expressat en els seus codis deontològics, però admet que continua essent massa freqüent trobar-se en situacions on no és té prou cura de la intimitat corporal de la persona o be es vulnera sense cap mirament tant la intimitat psicològica com la informació confidencial.
Fa referència a un estudi fet recentment, centrat en l’àmbit hospitalari, que posa de manifest que a la pràctica hi ha moltes vulneracions d’aquest principi de la intimitat: els comentaris que es fan als passadissos, als controls d’infermeria, a l’ascensor o en la pròpia habitació del malalt, o l’accés indegut a les històries clíniques... Segur que si fem una mica de memòria haurem d’admetre que tots hem fet comentaris indeguts en algun d’aquests espais assenyalats
Com canviar aquesta actitud? Es demanen les autores del document. I apunten que cal en primer lloc repensar el valor que donem a la intimitat, ja que s’ha de considerar un dret humà bàsic. Una intimitat que s’ha d’entendre en totes les seves vessants: el respecte a la intimitat física o corporal, a la intimitat psicològica o interior i a la confidencialitat.
Ara bé. Què cal fer perquè les infermeres respectin la intimitat ? Si bé és clar que aquest principi ètic hauria de ser respectat per iniciativa pròpia i per convenciment de les infermeres, el que no es pot pensar és que els centres hospitalaris no assumeixin la seva responsabilitat en aquest aspecte i no en marquin unes pautes i unes guies concretes. Al capdavall són els centres hospitalaris els qui haurien de vetllar perquè els seus professionals mantinguessin les actituds ètiques adequades.
Fa referència a un estudi fet recentment, centrat en l’àmbit hospitalari, que posa de manifest que a la pràctica hi ha moltes vulneracions d’aquest principi de la intimitat: els comentaris que es fan als passadissos, als controls d’infermeria, a l’ascensor o en la pròpia habitació del malalt, o l’accés indegut a les històries clíniques... Segur que si fem una mica de memòria haurem d’admetre que tots hem fet comentaris indeguts en algun d’aquests espais assenyalats
Com canviar aquesta actitud? Es demanen les autores del document. I apunten que cal en primer lloc repensar el valor que donem a la intimitat, ja que s’ha de considerar un dret humà bàsic. Una intimitat que s’ha d’entendre en totes les seves vessants: el respecte a la intimitat física o corporal, a la intimitat psicològica o interior i a la confidencialitat.
Ara bé. Què cal fer perquè les infermeres respectin la intimitat ? Si bé és clar que aquest principi ètic hauria de ser respectat per iniciativa pròpia i per convenciment de les infermeres, el que no es pot pensar és que els centres hospitalaris no assumeixin la seva responsabilitat en aquest aspecte i no en marquin unes pautes i unes guies concretes. Al capdavall són els centres hospitalaris els qui haurien de vetllar perquè els seus professionals mantinguessin les actituds ètiques adequades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario