Tal com és sabut, a partir de l’aplicació del nou plantejament universitari sorgit de l’anomenat Pla de Bolonya, la carrera d’infermeria adquirirà una rang superior en passar de ser una carrera de 3 a 4 anys.
La nostra professió ha passat ja altres processos de recualificació i de millora del reconeixement acadèmic. En el seu moment els professionals d’infermeria vàrem fer un esforç per fer la convalidació d’ATS a D.I . Va ser un moment en què les infermeres vàrem aprofundir en uns coneixements tècnics i teòrics de la professió assumint cada vegada més la idea que la infermeria era una disciplina amb personalitat pròpia. Ara ens trobem en un altre moment en què es fa un salt qualitatiu.
Per tant, a partir de l’any 2013 començarem a tenir uns professionals amb una carrera de 4 anys més equiparable a qualsevol llicenciatura actual. Això és altament positiu per a la professió, des del punt de vista de preparació acadèmica. I en aquest sentit ens n’alegrem
Ara bé, aquests professionals es trobaran en molts casos amb una realitat que té poc a veure amb els estudis que hauran realitzat. Tindran una millor formació acadèmica però toparan amb la dinàmica dels centres hospitalaris en què s’imposa una gran pressió assistèncial, en què la major part de les activitats que realitza la infermera són delegades i amb un creixent augment de tasques administratives. Una realitat que implica una greu falta temps per exercir la professió tal com s’ha aprés a les universitats.
Si actualment ja hi ha una manca d’infermeres i per tant hi ha poca gent que cursi aquests estudis, i ara incrementem el rigor i l’exigència acadèmica, sense canviar el concepte de com s’ha d’exercir la professió, encara es pot agreujar més la desmotivació dels possibles estudiants.
Benvinguts siguin els nou plans que revaloren la professió d’infermeria, però caldria que els principis que inspiren aquests plans acadèmics arribessin també als responsables polítics i de la xarxa hospitalària del país.
La nostra professió ha passat ja altres processos de recualificació i de millora del reconeixement acadèmic. En el seu moment els professionals d’infermeria vàrem fer un esforç per fer la convalidació d’ATS a D.I . Va ser un moment en què les infermeres vàrem aprofundir en uns coneixements tècnics i teòrics de la professió assumint cada vegada més la idea que la infermeria era una disciplina amb personalitat pròpia. Ara ens trobem en un altre moment en què es fa un salt qualitatiu.
Per tant, a partir de l’any 2013 començarem a tenir uns professionals amb una carrera de 4 anys més equiparable a qualsevol llicenciatura actual. Això és altament positiu per a la professió, des del punt de vista de preparació acadèmica. I en aquest sentit ens n’alegrem
Ara bé, aquests professionals es trobaran en molts casos amb una realitat que té poc a veure amb els estudis que hauran realitzat. Tindran una millor formació acadèmica però toparan amb la dinàmica dels centres hospitalaris en què s’imposa una gran pressió assistèncial, en què la major part de les activitats que realitza la infermera són delegades i amb un creixent augment de tasques administratives. Una realitat que implica una greu falta temps per exercir la professió tal com s’ha aprés a les universitats.
Si actualment ja hi ha una manca d’infermeres i per tant hi ha poca gent que cursi aquests estudis, i ara incrementem el rigor i l’exigència acadèmica, sense canviar el concepte de com s’ha d’exercir la professió, encara es pot agreujar més la desmotivació dels possibles estudiants.
Benvinguts siguin els nou plans que revaloren la professió d’infermeria, però caldria que els principis que inspiren aquests plans acadèmics arribessin també als responsables polítics i de la xarxa hospitalària del país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario