Sovint als mitjans de comunicació apareixen cartes de malalts o familiars agraint les atencions rebudes. Habitualment no es tracta d’un agraïment per qüestions de caràcter tècnic, ni tant sols pel fet d’haver guarit una malaltia, sinó pel simple fet del tracte humà que se’ls dispensat. Això en d’altres professions no sol passar; es dóna per suposat que el professional ha de fer bé la seva feina
Però, en el nostre cas és diferent ja que el malalt i la família es troben en una situació de vulnerabilitat i d’angoixa i, per tant, tot i que són molt importants les cures i els tractaments tècnics, tant importants són també l’acolliment, el tracte humà i personalitzat que, a més, pot ser decisiu en el moment d’afrontar situacions difícils.
A nivell teòric tots entenem així la nostra professió, amb una vessant tècnica i una vessant que entén la persona d’una manera holística. Ara bé, a la pràctica no sempre és possible una pràctica d’infermeria d’acord amb els principis d’una ètica del cuidar. Des de les mateixes institucions hospitalàries massa vegades no es facilita aquest tipus de cuidar que implica dedicació, temps i recursos. És el que hem parlat altres vegades en aquest Bloc sobre la preponderància dels criteris i els objectius dels gestors per sobre dels criteris i els objectius d’infermeria.
Nota. Aquesta reflexió ve el cas per la publicació aquesta setmana de la carta dels familiars de la Serafina, una malalta que vaig cuidar aquests últims dies, publicada El 9 Nou d’Osona, el dia 25 d’abril.
Però, en el nostre cas és diferent ja que el malalt i la família es troben en una situació de vulnerabilitat i d’angoixa i, per tant, tot i que són molt importants les cures i els tractaments tècnics, tant importants són també l’acolliment, el tracte humà i personalitzat que, a més, pot ser decisiu en el moment d’afrontar situacions difícils.
A nivell teòric tots entenem així la nostra professió, amb una vessant tècnica i una vessant que entén la persona d’una manera holística. Ara bé, a la pràctica no sempre és possible una pràctica d’infermeria d’acord amb els principis d’una ètica del cuidar. Des de les mateixes institucions hospitalàries massa vegades no es facilita aquest tipus de cuidar que implica dedicació, temps i recursos. És el que hem parlat altres vegades en aquest Bloc sobre la preponderància dels criteris i els objectius dels gestors per sobre dels criteris i els objectius d’infermeria.
Nota. Aquesta reflexió ve el cas per la publicació aquesta setmana de la carta dels familiars de la Serafina, una malalta que vaig cuidar aquests últims dies, publicada El 9 Nou d’Osona, el dia 25 d’abril.
No hay comentarios:
Publicar un comentario