Sembla generalment admès que en la nostra tasca professional és molt important una relació de confiança entre el malalt i la infermera. I una bona oportunitat per iniciar aquesta bona relació de confiança és en el moment de l’ingrés, al fer la recollida de dades. Quan parlem d’una bona recollida de dades hem de pensar que estem fent les tasques pròpies d’infermeria, el tant anomenat rol autònom.
És normal que el malalt, malgrat pugui tenir una aparença tranquil·la, tingui un estat d’ànim alterat motivat per l’ansietat, la por, la inseguretat, el desconeixement del lloc i del personal... Pel malalt l’hospital és un lloc desconegut, on moltes vegades s’estableixen relaciones asimètriques que afecten la seva autonomia i la seva llibertat com a persona. Per tant, una bona acollida pot alleugerir la tensió del malalt i a la vegada ha de ser, tal com deia abans l’inici de la relació infermera-malalt que propiciarà una major participació i col·laboració dins del procés assistèncial.
Aquesta primera atenció al malalt no només ha de servir perquè se senti ben acollit i vagi agafant confiança amb nosaltres, sinó també perquè el personal d’infermeria pugui començar a tenir un primer coneixement de la situació del malalt
· Del seu estat d’ànim, de les pors i del nivell d’angoixa
· Del coneixement i percepció que té de la seva malaltia
· Del seu caràcter i manera de ser
· Del seu entorn social i familiar.
La deshumanització dels grans centres hospitalaris, però, ens porta sovint, per manca de temps o per desinterès dels responsables d’infermeria, a obviar aquest primer pas, i a tractar els malalts com a elements inerts, com a cossos a cuidar, però no com a persones amb tota la seva complexitat. És per això que considero molt important recuperar aquesta pràctica d’infermeria de la recollida de dades del malalts, cosa que implica temps i dedicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario