Actualment, a països desenvolupats com el nostre, hi ha moltes campanyes de sensibilització sobre temes de salut pública, contra el tabac, l’abús de l’alcohol, contra les drogues o les dedicades a la prevenció de malalties de transmissió sexual. Aquestes campanyes es fan amb l’objectiu de modificar hàbits que poden ser perjudicials per a la salut.
Una d’aquestes campanyes és la que es fa per tal de fomentar l’ús del preservatiu per prevenir o evitar determinades malalties, la més representativa de les quals seria la SIDA. Actualment, en bona mesura gràcies a aquestes campanyes de divulgació, hi ha un nivell molt més alt de conscienciació i això ha repercutit positivament en un major control del nombre d’infeccions. Una situació ben diferent a la que es viu al continent africà, amb moltes més dificultats per fer arribar el missatge a la població, i amb una gran manca de recursos, de manera que el nombre d’infecció segueix creixent fins a límits realment alarmants.
En aquest context, resulta sorprenent que havent-hi unanimitat a nivell científic sobre l’eficacia de l’ús del preservatiu com a principal eina de prevenció surti el Papa Benet XVI dient exactament tot el contrari. Les argumentacions de la jerarquia catòlica no tenen cap base científica i es fonamenta només en perjudicis fonamentalistes i obsessions malaltisses per tot el que està relacionat amb les relacions sexuals, a part que tampoc hauria de tenir massa res a veure amb les creences religioses. Es d’una greu irresponsabilitat per part de l’Església la desinformació constant i la incitació a no prendre les mesures de prevenció adequades per tal d’evitar malalties. Al Papa se li podria atribuir un potencial augment de les infeccions de transmissió sexual, derivades d’aquesta manca de conscienciació que ell mateix fomenta. La seva actitud demostra una falta d’ètica i d’humanitat, i un menyspreu cap a una població que ja té prou dificultats per viure i sobreviure.
D’altra banda, és també injustificable que una actitud tan greu que pot incidir en la pèrdua de moltes vides humanes, no hagi tingut la resposta que es mereixia per part de la comunitat científica, les organitzacions i les administracions sanitàries. I és que l’Església continua essent encara un tabú en la nostra societat actual.
Una d’aquestes campanyes és la que es fa per tal de fomentar l’ús del preservatiu per prevenir o evitar determinades malalties, la més representativa de les quals seria la SIDA. Actualment, en bona mesura gràcies a aquestes campanyes de divulgació, hi ha un nivell molt més alt de conscienciació i això ha repercutit positivament en un major control del nombre d’infeccions. Una situació ben diferent a la que es viu al continent africà, amb moltes més dificultats per fer arribar el missatge a la població, i amb una gran manca de recursos, de manera que el nombre d’infecció segueix creixent fins a límits realment alarmants.
En aquest context, resulta sorprenent que havent-hi unanimitat a nivell científic sobre l’eficacia de l’ús del preservatiu com a principal eina de prevenció surti el Papa Benet XVI dient exactament tot el contrari. Les argumentacions de la jerarquia catòlica no tenen cap base científica i es fonamenta només en perjudicis fonamentalistes i obsessions malaltisses per tot el que està relacionat amb les relacions sexuals, a part que tampoc hauria de tenir massa res a veure amb les creences religioses. Es d’una greu irresponsabilitat per part de l’Església la desinformació constant i la incitació a no prendre les mesures de prevenció adequades per tal d’evitar malalties. Al Papa se li podria atribuir un potencial augment de les infeccions de transmissió sexual, derivades d’aquesta manca de conscienciació que ell mateix fomenta. La seva actitud demostra una falta d’ètica i d’humanitat, i un menyspreu cap a una població que ja té prou dificultats per viure i sobreviure.
D’altra banda, és també injustificable que una actitud tan greu que pot incidir en la pèrdua de moltes vides humanes, no hagi tingut la resposta que es mereixia per part de la comunitat científica, les organitzacions i les administracions sanitàries. I és que l’Església continua essent encara un tabú en la nostra societat actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario