Darrerament s’ha obert una polèmica sobre les tasques de les infermeres a centres d’atenció primària (CAP). L’ICS ha elaborat unes guies d’orientació de la infermeria, segons les quals aquest col·lectiu atendrà malalts amb patologies lleus en alguns centres d’atenció primària. A parir d’aquesta primera visita amb la infermera, si aquesta no ho té clar o s’ha de prescriure medicació es traspassarà el cas al metge.
Hi poden haver raons per creure que la infermera està prou capacitada per fer una primera valoració del malalt quan es tracta de patologies aparentment senzilles, i sempre que estigui plantejat com un treball en equip amb el personal mèdic. Però entenc que aquesta mesura també pot despertar els seus dubtes en la mesura que si no és fa d’una manera molt escrupulosa, es poden cometre errors. Amb tot, d’errors i problemes ni pot haver, i de fet n’hi ha, quan es posa al capdavant d’un servei un metge que no té la preparació i l’experiència suficient; només cal veure, a nivell de mitjans de comunicació, les nombroses queixes relacionades amb el servei d’urgències.
Entenc que aquesta és una decisió que ha de prendre l’Administració de forma consensuada amb els professionals de la sanitat establint els mecanismes adients per a garantir la seguretat dels usuaris.
Ara bé. Tant si es considera que les infermeres estan capacitades per fer-ho com si es considera que no, el que no té cap sentit és que es justifiqui la mesura per la falta de metges. Si les infermeres estan capacitades, i sembla bé que facin aquesta tasca, ho estant tant si falten metges com no; i si es considera que no estan capacitades, no ho estan, i per tant no poden fer-les, només perquè faltin metges. Seria absurd que ara s’implantés aquesta mesura, i d’aquí a un temps, quan hi hagués més metges disponibles, la mateixa Administració es fes enrere.
Hi poden haver raons per creure que la infermera està prou capacitada per fer una primera valoració del malalt quan es tracta de patologies aparentment senzilles, i sempre que estigui plantejat com un treball en equip amb el personal mèdic. Però entenc que aquesta mesura també pot despertar els seus dubtes en la mesura que si no és fa d’una manera molt escrupulosa, es poden cometre errors. Amb tot, d’errors i problemes ni pot haver, i de fet n’hi ha, quan es posa al capdavant d’un servei un metge que no té la preparació i l’experiència suficient; només cal veure, a nivell de mitjans de comunicació, les nombroses queixes relacionades amb el servei d’urgències.
Entenc que aquesta és una decisió que ha de prendre l’Administració de forma consensuada amb els professionals de la sanitat establint els mecanismes adients per a garantir la seguretat dels usuaris.
Ara bé. Tant si es considera que les infermeres estan capacitades per fer-ho com si es considera que no, el que no té cap sentit és que es justifiqui la mesura per la falta de metges. Si les infermeres estan capacitades, i sembla bé que facin aquesta tasca, ho estant tant si falten metges com no; i si es considera que no estan capacitades, no ho estan, i per tant no poden fer-les, només perquè faltin metges. Seria absurd que ara s’implantés aquesta mesura, i d’aquí a un temps, quan hi hagués més metges disponibles, la mateixa Administració es fes enrere.
2 comentarios:
Estic d'acord amb tu.
Ser o no ser...
De fet, jo em decanto perquè cadascú faci la seva tasca i sempre d’acord amb la carrera que s’hagi estudiat. Si una infermera hagués volgut ser metge, hauria estudiat medicina.
Publicar un comentario