sábado, 23 de febrero de 2008

El rol d'infermeria, per definir, encara?

En el món de la infermeria tenim un tòpic planyívol i complaent que ja sona com la cançó de l’enfadós: la reivindicació del paper de la infermera en l’estructura sanitària. L’altre dia llegia a la pàgina Web del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona unes frases de la presidenta Sra. Mariona Creus i Virgili adreçades als gestors dels centres sanitaris en el sentit que “facilitin la feina als professionals i permetin que les infermeres puguin aprofundir en aquelles funcions que formen part de la seva competència“ afegint que “abans d’assumir d’altres tasques volem que ens deixin aprofundir en el que ens correspon“ (vegeu)

La defensa de la presidenta del COIB la trobo correcte i encertada però no es gens nova ja que fa molt de temps que es parla i s’escriu sobre aquest tema. Com és possible que un col·lectiu tan important com és el de la infermeria, reiteradament va reivindicant el seu rol en l’atenció sanitària, sense obtenir mai resposta. Em pregunto qui ha de donar respostes o fer les propostes adients per tal de no haver de continuar fent sempre les mateixes preguntes: El Col·legi ?. Els Centres Hospitalaris ? La Conselleria de Salut ?

Crec que les organitzacions sanitàries mantenen les Direccions d’Infermeria en un pla secundari, tant en els aspectes de planificació com en els de responsabilitat. Són poc reconegudes, poden decidir poc i no poden treballar amb un rol propi. Potser si les relacions entre les infermeres assistencials i les Direccions d’Infermeria, a través del comandaments intermitjos, tinguessin una relació més fluïda i afrontessin realment els problemes propis de l’exercici de la professió, més enllà dels estrictament burocràtics i de gestió del personal, seria diferent.

Potser s’entendria que per cuidar es necessita temps, i no treballar contrarrelotge: Les infermeres necessitem temps per treballar d’una manera ètica, per preocupant-nos dels nostres malalts d’una manera holística, mostrant una actitud competent i compromesa en una relació infermera – usuari

Necessitem temps perquè les tasques d’infermeria estiguin determinades per aquestes necessitats i no sols per les demandes institucionals (rutines, ordres mèdiques, activitats delegades, tasques burocràtiques...) Crec que no ens hem d’oblidar que treballem per al malalt i amb el malalt. Que aquesta és la nostra professió.

Necessitem potenciar el rol autònom, tan reivindicat a nivell teòric i tan poc defensat a la pràctica, i correspondria a les Direccions d’Infermeria defensar davant dels gestors sanitaris que som un col·lectiu important i que cal reconèixer la presència i l’aportació de la infermera, desenvolupant l’ètica del tenir cura amb uns objectius clars, compartits entre tots el professionals. Potser així engrescaríem les noves generacions i les infermeres que ja fa anys que treballem, no estaríem “ cremades “ i no ens plantejaríem plegar

Però, això, qui ho ha de fer ?, Com es comença ?, Per on es comença ?

1 comentario:

Anónimo dijo...

Em sembla molt interssant, però crec que són les infermeres les que hem de reivindicar el nostre rol, amb el treball diari.