El dia 6 d’octubre el President de la Organización Médica Colegial (OMC) Juan José Rodríguez Sendin i el President de la Comisión Central de Deontologia de la OMC Marcos Gómez Sancho van presentar un informe que dóna diverses dades sobre el tractament del dolor i la forma com es moren els malalts als hospitals, on es remarca que uns 2000 malalts terminals a l’any varen demanar l’eutanàsia
Les dades que donen són esgarrifoses. Admeten que més de la meitat de les persones moren amb dolor, que a un 24% li practiquen reanimació cardíaca encara que estiguin en fase terminal, o que un 55% porta la sonda nasogàstrica posada en el moment de morir (com en el cas clínic de la Dolors que vaig explicar temps enrere)
Aquestes xifres haurien de fer caure la cara de vergonya als responsables de la Sanitat i als metges en la mesura que aquestes dades són possibles gràcies a la seva mala praxis professional. I ens presenten aquestes dades reconeixent que no són satisfactòries però com si ells no hi tinguessin cap responsabilitat. Actualment amb els fàrmacs de què disposem és inhumà i intolerable que els malalts morin amb dolor. És d’una irresponsabilitat moral, ètica i professional inacceptable.
La realitat és que no solament els metges continuen amb les pràctiques d’obstinació terapèutica, sinó que, tal com afirmen en aquest article, consideren que no s’ha de donar resposta a aquestes 2000 persones que demanen l’eutanàsia. Textualment diuen “Nuestro trabajo es quitar condicionantes a la petición de la eutanasia“.
No té cap sentit que diguin que aquesta sigui la seva prioritat, i que en tot cas s’han de millorar les cures pal·liatives, quan en la nostra pràctica diària veiem molt clar que aquest tema no millora ni hi ha voluntat d’encarar-lo seriosament. Perquè al capdavall una part important de les peticions d’eutanàsia vénen motivades per un desig de tenir una mort digna i tranquil·la, sense patiment. I en qualsevol cas, el dret a decidir el moment en què una persona considera que ja no vol viure més hauria de ser un dret inqüestionable.
Les dades que donen són esgarrifoses. Admeten que més de la meitat de les persones moren amb dolor, que a un 24% li practiquen reanimació cardíaca encara que estiguin en fase terminal, o que un 55% porta la sonda nasogàstrica posada en el moment de morir (com en el cas clínic de la Dolors que vaig explicar temps enrere)
Aquestes xifres haurien de fer caure la cara de vergonya als responsables de la Sanitat i als metges en la mesura que aquestes dades són possibles gràcies a la seva mala praxis professional. I ens presenten aquestes dades reconeixent que no són satisfactòries però com si ells no hi tinguessin cap responsabilitat. Actualment amb els fàrmacs de què disposem és inhumà i intolerable que els malalts morin amb dolor. És d’una irresponsabilitat moral, ètica i professional inacceptable.
La realitat és que no solament els metges continuen amb les pràctiques d’obstinació terapèutica, sinó que, tal com afirmen en aquest article, consideren que no s’ha de donar resposta a aquestes 2000 persones que demanen l’eutanàsia. Textualment diuen “Nuestro trabajo es quitar condicionantes a la petición de la eutanasia“.
No té cap sentit que diguin que aquesta sigui la seva prioritat, i que en tot cas s’han de millorar les cures pal·liatives, quan en la nostra pràctica diària veiem molt clar que aquest tema no millora ni hi ha voluntat d’encarar-lo seriosament. Perquè al capdavall una part important de les peticions d’eutanàsia vénen motivades per un desig de tenir una mort digna i tranquil·la, sense patiment. I en qualsevol cas, el dret a decidir el moment en què una persona considera que ja no vol viure més hauria de ser un dret inqüestionable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario