Una dona va al metge

Aquesta setmana he llegit el llibre Un dona va el metge de Ray Kluun. L’he trobat, certament, molt interessant

És un llibre on l’autor, Ray Kluun, explica en forma de novel·la l’experiència de veure com la seva vida feia un canvi important a partir del moment en què a la seva dona se li diagnostica un càncer

Un aspecte que m’ha cridat especialment l’atenció és l’explicació que fa de tot el procés de la malaltia que pateix la Carmen, la seva dona, i de com ella va assumint el procés de degradació fins a arribar a un punt en què dóna per acabada la seva vida, i decideix que ha arribat el moment de morir.

Penso que és un bon llibre per reflexionar sobre el dret a decidir com volem viure la malaltia i també el dret a decidir sobre el final de la vida.

Errors terrorífics

M’ha sorprès moltíssim veure en molts mitjans de comunicació la utilització del terme << terrorífic error mèdic >> per qualificar el que va passar a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid amb la mort del nadó Rayán El cas ha tingut repercussió mediàtica ja que venia d’un altre possible error que havia ocasionat la primera mort per la grip nova a l’Estat Espanyol

En l’exercici de la professió d’infermeria, com en qualsevol altra professió, hi pot haver errors. I aquests errors poden ser fatals, gravíssims i molt lamentables, però el qualificatiu de << terrorífic >> sembla fora de lloc

Pel que sembla, es tracta d’un error incomprensible que difícilment es pot atribuir a un desconeixement tècnic del tema. Ara bé, potser no sabrem mai com és que la infermera actués d’aquella manera, però si que podem imaginar les circumstàncies que han pogut afavorir un error com aquest.

Segons els mitjans de comunicació, tant els sindicats com sectors professionals han apuntat un seguit de factors que no ens són tan desconeguts i que poden haver propiciat un lapsus tan inexplicable. Només cal veure com es treballa en molts hospitals, amb una pressió assistencial a vegades insostenible, amb molta rotació de personal, amb suplències improvisades o reforços molt puntuals, i per tant mal preparats per a aquella tasca concreta, amb trasllats interns de malalts sense cap tipus de sentit assistencial, amb excessiva burocràcia.... Fets que dificulten o impossibiliten fer un seguiment professional com caldria dels malalts

Com ja he dit en altres ocasions es fa difícil avui complir un dels principis bàsics de la infermeria que es el de “tenir cura”. És a dir, poder establir una relació de confiança entre el malalt i la infermera, per tal de que aquesta conegui les seves necessitats bàsiques i pugui prestar-li una atenció més individualitzada. Per cuidar es necessita temps; i això és el que generalment no disposem les infermeres. Sovint, davant de criteris professionals d’una acurada atenció hospitalària prevalen els criteris de rendibilitat.
Per tant, a Madrid hi pot haver hagut un error incomprensible professionalment, però la responsabilitat no es pot fer recaure només en la infermera que comet l’error, sinó que cal veure la responsabilitat que hi tenen tots el gestors del sistema sanitari actual. Els errors poden ser letals i molt lamentables, però potser el que és <<terrorífic >> es l’actual sistema sanitari que impulsa aquests models de gestió hospitalària en la distribució dels recursos sanitaris. I aquí sí que hi tindrien alguna cosa a dir, ja que en són ben conscients, tant les direccions d’Infermeria com els Col·legis professionals

L'autonomia del malalt

Aquest dijous dia 9 de juliol es va celebrar en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull 2009 la jornada sobre El rebuig del tractament: aspectes clínics, ètics i legals

Va ser interessant el tema que va introduir la Consellera de Sanitat Marina Geli que va situar la qüestió de l’autonomia del malalt en un sistema democràtic on els ciutadans són lliures i amb plena consciència de la seva llibertat, cosa que implica també una responsabilitat. En l’atenció sanitària hi ha uns elements bàsics com són el respecte a l’autonomia de malalt (informació, consentiment informat...), el respecte a la intimitat i la confidencialitat o manteniment del secret professional.

El malalt pot patir algunes discapacitats però continua sent una persona amb capacitat de decidir, per exemple, si vol o no un determinat tractament. Amb tot, respectar aquesta autonomia del malalt no implica descarregar en ell tota la responsabilitat de decidir sense que tingui la informació necessària; una informació que se li hauria de donar sense caure en la coacció o la manipulació, i amb un llenguatge comprensible i verídic. El malalt precisa, a més que la informació li sigui donada de forma gradual i amb sensibilitat tenint en compte l’evolució de la malaltia, i en la mesura que el malalt la pugui anar assumint. Aquest procés d’informació no ha de ser com una imposició legal, sinó com un deure ètic.

Per tant, a l’hora d’aplicar un determinat tractament cal tenir en compte el principi d’autonomia. S’ha de considerar sempre la persona com a agent moral, autònom, que en tant que objecte de l’atenció sanitària ha de ser incorporat en la presa de decisions, donant-li les alternatives de tractament i informació objectiva sobre conseqüències de la seva decisió. En qualsevol cas, el malalt ha de tenir la seguretat que en cas de prendre l’opció de rebutjar un tractament no de deixarà de tenir el mateix suport, recolzament i atenció per part dels facultatius. Rebutjar el tractament no implica rebutjar l’assistència.

Naturalment, també s’han de tenir en compte les situacions d’incapacitat o d’incompetència parcial. En aquests casos s’informarà segons el grau de comprensió juntament amb un familiar o representant, i en cas d’incapacitat absoluta el representat legal serà la família. En aquest sentit, cal remarcar la importància de les voluntats anticipades, com una fórmula per prendre decisions en previsió de determinades situacions en què no pugui tenir la capacitat de decidir. Un tema, a més, molt desconegut i que caldria potenciar i donar a conèixer millor.

El rebuig del tractament : aspectes clínics, ètics i legals

El dia 9 de juliol es celebrarà a Barcelona la Jornada sobre << El rebuig del tractament : aspectes clínics, ètics i legals >> que organitza la Universitat d’Estiu Ramon Llull 2009,
És un tema relacionat amb l’autonomia personal del qual ja n’he parlat altres vegades i que no sempre és considerat de la forma adequada: o bé perquè predomina l’actuació paternalista del metge que no deixa espai al malalt per a escollir, o bé perquè es delega al malalt tota la decisió sense donar-li la suficient informació tècnica, amb totes les repercussions que pugui tenir la seva decisió.

Promet ser una jornada molt interessant que en parlaré la propera setmana

Adjunto el programa