domingo, 26 de octubre de 2008

6ª Jornada d'Infermeria de l'Hospital de Viladecans

Aquest dissabte 25 d’octubre es va celebrar la 6ª Jornada d’Infermeria de l’Hospital de Viladecans, que va resultar ser molt interessant, i seguides per una gran afluència de públic.

Especialment, va ser interessant la conferència sobre “l’Ètica del cuidar” que va fer la Sra Ester Busquets i Alibes, professora de Bioètica i investigadora de l’Institut Borja de Bioètica

Un dels temes exposats va ser el de la vulnerabilitat del malalt. Sovint, quan un malalt arriba a un centre hospitalari es troba en una situació de gran vulnerabilitat, degut a la fragilitat derivada de la pròpia malaltia, però també degut a la inseguretat i la por pel seu estat de salut, i pel fet de trobar-se en un entorn i amb uns professionals desconeguts, dels quals depèn absolutament.

A partir d’aquesta vulnerabilitat pot passar que hi hagi un abús inconscient, per part dels professionals de la sanitat, en no respectar adequadament la seva intimitat i la seva autonomia. És el que pot passar quan s’entra a l’habitació del malalt sense ni trucar a la porta, o quan se’l destapa sense cap tipus de permís, o simplement quan li apliquem qualsevol cura o tractament sense donar-li cap explicació, per pura rutina tractant-lo com una persona que està plenament a les nostres mans

Tenir en compte la vulnerabilitat del malalt i respectar-lo en la seva autonomia personal i en la seva capacitat de prendre decisions és un dels principis de l’ètica del cuidar que hauríem de tenir en compte. En aquest sentit va ser molt positiva la reflexió que en va fer la Sra. Ester Busquets.

domingo, 19 de octubre de 2008

Jornades d'Infermeria a Viladecans

Aquest dissabte, dia 25 d’octubre, l’Hospital Viladecans organitza la 6ª Jornada d’Infermeria, sota el títol de “L’Ètica a la pràctica clínica

La jornada dura tot el matí del dissabte, i cal destacar-ne la conferència sobre l’Ètica del cuidar” que anirà a càrrec de la Sra Ester Busquets i Alibes, professora de Bioètica i col·laboradora de l’Institut Borja de Bioètica, una taula rodona sobre “ Dilemes ètics a la pràctica assistèncial” i una altra sobre “Els rols emergents en infermeria”

Jornades com aquestes són importants de cara a la conscienciació de la professió, per tal d’intercanviar opinions i punts de vista. I sobretot, de cara a fer possible entre tots l’aplicació dels principis de l’ètica en la nostra tasca, que bona falta fa veient com es treballa en molts centres hospitalaris.

sábado, 11 de octubre de 2008

Cures pal·liatives o acarnissament terapèutic

La medicina ha evolucionat molt en els últims temps, de manera que actualment es poden guarir moltes malalties que abans era inguaribles. Això permet allargar la vida de les persones en la mesura que poden recuperar d’afeccions que en altres temps haurien estat mortals.

Ara bé, això té un límit. Arriba un moment en què la medicina no té més recursos davant de certs processos vitals. La seva funció ja no és la de guarir, sinó la d’evitar el patiment de la persona en situació de malaltia terminal. Tots coneixem malalts als quals en situació de gran vulnerabilitat se’ls continua fent proves i donant tractaments innecessaris que només porten a allargar el patiment del malalt i de la família. Dóna la sensació que alguns professionals de la sanitat en lloc de mirar la globalitat de la persona i la seva situació irreversible, s’obstinen en recuperar la funcionalitat d’un determinat òrgan o d’una part del cos. S’oblida que allà hi ha una persona sense cap perspectiva de recuperació, i que el que pertoca és procurar-li una mort digna, sense més patiment ni allargar-li l’agonia.

En aquest sentit hi ha un article molt interessant publicat a la revista Bioètica & debat, de l’Institut Borja de Bioètica, sobre “ Cuidados Paliativos en el siglo XXI ¿ Hacia el encarnizamiento paliativo?” que subscric plenament. Potser en el sistema sanitari, a part dels coneixements tècnics, fa falta una major dosi de coneixements sobre Bioètica. I aplicar-los.

sábado, 4 de octubre de 2008

L'ètica de la intimitat

Em sembla molt interessant el document que ha publicat la Comissió Deontològica del Col·legi oficial d’Infermeria de Barcelona sobre L’ètica de la intimitat: un repte per a les infermeres. Es tracta d’una de les tasques positives que porta a terme el COIB en la línia de fer reflexionar el nostre col·lectiu sobre els aspectes ètics relacionats amb la professió d’infermeria. El document comença dient que des dels seus inicis els professionals sanitaris i entre ells les infermeres han tingut clar que calia respectar la intimitat dels pacients, i així ho han expressat en els seus codis deontològics, però admet que continua essent massa freqüent trobar-se en situacions on no és té prou cura de la intimitat corporal de la persona o be es vulnera sense cap mirament tant la intimitat psicològica com la informació confidencial.

Fa referència a un estudi fet recentment, centrat en l’àmbit hospitalari, que posa de manifest que a la pràctica hi ha moltes vulneracions d’aquest principi de la intimitat: els comentaris que es fan als passadissos, als controls d’infermeria, a l’ascensor o en la pròpia habitació del malalt, o l’accés indegut a les històries clíniques... Segur que si fem una mica de memòria haurem d’admetre que tots hem fet comentaris indeguts en algun d’aquests espais assenyalats

Com canviar aquesta actitud? Es demanen les autores del document. I apunten que cal en primer lloc repensar el valor que donem a la intimitat, ja que s’ha de considerar un dret humà bàsic. Una intimitat que s’ha d’entendre en totes les seves vessants: el respecte a la intimitat física o corporal, a la intimitat psicològica o interior i a la confidencialitat.

Ara bé. Què cal fer perquè les infermeres respectin la intimitat ? Si bé és clar que aquest principi ètic hauria de ser respectat per iniciativa pròpia i per convenciment de les infermeres, el que no es pot pensar és que els centres hospitalaris no assumeixin la seva responsabilitat en aquest aspecte i no en marquin unes pautes i unes guies concretes. Al capdavall són els centres hospitalaris els qui haurien de vetllar perquè els seus professionals mantinguessin les actituds ètiques adequades.