Un altre dels aspectes a considerar de l’article del Dr. Miquel Bruguera, del qual ja vaig parlar la setmana passada, és el de la percepció de l’usuari de la sanitat. El Dr. Bruguera formulava la següent pregunta “ ¿Alguien ha preguntado al ciudadano si está de acuerdo en que le visite una enfermera en lugar del médico ?
La pregunta té tota la mala intenció ja que sembla que vulgui dir que les infermeres volem fer funcions que són pròpies dels metges, com és la de diagnosticar una malaltia, cosa que ni ens pertoca ni tenim voluntat de fer. Però sobretot, sembla que vulgui donar a entendre que l’usuari, a part de no saber distingir entre la professió mèdica i la d’infermeria, ha de desconfiar de la infermera per principi de jerarquia.
Als Centres d’Atenció Primària hi ha les consultes mèdiques i les d’infermeria, cadascuna amb les seves funcions, de la mateixa manera que als serveis d’urgències dels Centres hospitalaris hi pot haver una primera visita d’infermeria per a fer una primera valoració, o que en donar-se d’alta un malalt es fa l’alta mèdica, però també la d’infermeria en alguns casos
Pel que fa la l’acció de receptar, que tant el preocupa, no estic gens d’acord amb el Dr. Bruguera ja que determinades activitats que realitzem diàriament les infermeres com poden ser les cures de les nafres, entre altres, ens permet aplicar determinats productes sanitaris sense la recepta mèdica ja que estem prou qualificades i tenim prou experiència i prou criteri per a fer-ho: podem prescriure apòsits, pomades, laxants, analgèsics i un llarg etc.
Seria absurd pensar que hi pugui haver medicaments que se’ls poden auto receptar els mateixos usuaris, i que les infermeres no podem fer-ho. De la mateixa manera que els usuaris poden trobar a les farmàcies medicaments que no precisen recepta mèdica, no es gens descabellat pensar que les infermeres pugem recomanar o prescriure determinats medicaments o productes sanitaris, tant si es tracta dels que ara mateix no precisen recepta mèdica com alguns altres que en el futur es pugui considerar que seria suficient una prescripció d’infermeria.
El Dr. Bruguera, quan formula la insidiosa pregunta sobre si els ciutadans estarien d’acord en què els visités personal d’infermeria enlloc de personal mèdic, no solament està intentant confondre el rol de les dues professions sinó que està intentant rebaixar la nostra per una absurda gelosia i sobretot per mantenir el vell tòpic segons el qual la infermera és la simple ajudant del metge. La pregunta del Dr. Bruguera, evidentment, està mal formulada; els ciutadans voldrien ser atesos sempre pels millors especialistes. I el personal d’infermeria té una especialització molt concreta, i és en els àmbits de la seva competència que té cura dels malalts, aplica els tractaments mèdics prescrits i, per què no, ha de poder prescriure determinats productes sanitaris.
La pregunta té tota la mala intenció ja que sembla que vulgui dir que les infermeres volem fer funcions que són pròpies dels metges, com és la de diagnosticar una malaltia, cosa que ni ens pertoca ni tenim voluntat de fer. Però sobretot, sembla que vulgui donar a entendre que l’usuari, a part de no saber distingir entre la professió mèdica i la d’infermeria, ha de desconfiar de la infermera per principi de jerarquia.
Als Centres d’Atenció Primària hi ha les consultes mèdiques i les d’infermeria, cadascuna amb les seves funcions, de la mateixa manera que als serveis d’urgències dels Centres hospitalaris hi pot haver una primera visita d’infermeria per a fer una primera valoració, o que en donar-se d’alta un malalt es fa l’alta mèdica, però també la d’infermeria en alguns casos
Pel que fa la l’acció de receptar, que tant el preocupa, no estic gens d’acord amb el Dr. Bruguera ja que determinades activitats que realitzem diàriament les infermeres com poden ser les cures de les nafres, entre altres, ens permet aplicar determinats productes sanitaris sense la recepta mèdica ja que estem prou qualificades i tenim prou experiència i prou criteri per a fer-ho: podem prescriure apòsits, pomades, laxants, analgèsics i un llarg etc.
Seria absurd pensar que hi pugui haver medicaments que se’ls poden auto receptar els mateixos usuaris, i que les infermeres no podem fer-ho. De la mateixa manera que els usuaris poden trobar a les farmàcies medicaments que no precisen recepta mèdica, no es gens descabellat pensar que les infermeres pugem recomanar o prescriure determinats medicaments o productes sanitaris, tant si es tracta dels que ara mateix no precisen recepta mèdica com alguns altres que en el futur es pugui considerar que seria suficient una prescripció d’infermeria.
El Dr. Bruguera, quan formula la insidiosa pregunta sobre si els ciutadans estarien d’acord en què els visités personal d’infermeria enlloc de personal mèdic, no solament està intentant confondre el rol de les dues professions sinó que està intentant rebaixar la nostra per una absurda gelosia i sobretot per mantenir el vell tòpic segons el qual la infermera és la simple ajudant del metge. La pregunta del Dr. Bruguera, evidentment, està mal formulada; els ciutadans voldrien ser atesos sempre pels millors especialistes. I el personal d’infermeria té una especialització molt concreta, i és en els àmbits de la seva competència que té cura dels malalts, aplica els tractaments mèdics prescrits i, per què no, ha de poder prescriure determinats productes sanitaris.
1 comentario:
En ordre dels teus comentaris i des de la visió infermera, us recomano la fitxa "Medicaments" del web www.infermeravirtual.com. Aquest és un portal de salut dirigit al ciutadà i al sector professional, que ofereix des del marc conceptual de l’educació i la promoció de la salut tota la informació i els coneixements propis de la disciplina infermera que una persona pot necessitar per tenir cura de la seva salut.
Espero que us agradi!
Publicar un comentario