Ningú dubta a nivell teòric de la importància i de la necessitat dels Comitès d’Ètica Assistencial( CEA ) Ara bé, tampoc s’escapa a ningú que massa sovint aquests CEA no acaben de complir amb les funcions que sobre el paper se’ls atribueix.
Crec que queda molt per fer i per treballar per tal que es coneguin quines són les funcions dels Comitès d’Ètica Assistèncial ja que són força desconegudes tant pels propis professionals de la salut com pel seus usuaris. I en la mesura que són desconeguts, també són infravalorats i infrautilitzats. Sovint se’ls redueix a un organisme que es limita a resoldre determinats conflictes molt puntuals, en lloc de concebre’ls com un element en positiu que ha de contribuir a fer una assistència sanitària més humana i per tant més ètica.
En primer lloc, doncs, crec que caldria informar degudament els professionals de la salut de les funcions i atribucions d’aquests Comitès d’Ètica Assistencial, que van molt més enllà de la redacció d’un codi ètic, que en tot cas s’hauria de vetllar pel seu compliment; així com caldria que quedés clar quins són els mecanismes per a adreçar-s’hi, i quines les casuístiques que caldria posar a la seva consideració
En segon lloc una de les tasques importants a tenir en compte seria la formació dels propis professionals en temes amb un clar component ètic: el Consentiment Informat, els drets dels malalts, la limitació de l’esforç terapèutic, etc
I en tercer lloc, caldria que els usuaris disposessin també de la suficient informació sobre les funcions dels CEA. A nivell d’usuari, tothom sap que en els hospitals hi ha diferents serveis com pot ser el de pediatria, el de geriatria, el servei religiós.... però ningú els informa que hi ha un CEA a disposició tant del malalt com de la família per assessorar-los en qualsevol dilema de caràcter ètic que pugui sorgir.
Probablement, representa un canvi de concepció del que han de ser els Comitès d’Ètica Assistencial. Perquè, tal com indica J. Wilson*, “prendre’s l’ètica de debò significa un canvi institucional i individual”.
* Wilson J., i altres “Health care ethics committees. The next generatiom”. American Hospìtal Publishing. Chicago, 1993
Crec que queda molt per fer i per treballar per tal que es coneguin quines són les funcions dels Comitès d’Ètica Assistèncial ja que són força desconegudes tant pels propis professionals de la salut com pel seus usuaris. I en la mesura que són desconeguts, també són infravalorats i infrautilitzats. Sovint se’ls redueix a un organisme que es limita a resoldre determinats conflictes molt puntuals, en lloc de concebre’ls com un element en positiu que ha de contribuir a fer una assistència sanitària més humana i per tant més ètica.
En primer lloc, doncs, crec que caldria informar degudament els professionals de la salut de les funcions i atribucions d’aquests Comitès d’Ètica Assistencial, que van molt més enllà de la redacció d’un codi ètic, que en tot cas s’hauria de vetllar pel seu compliment; així com caldria que quedés clar quins són els mecanismes per a adreçar-s’hi, i quines les casuístiques que caldria posar a la seva consideració
En segon lloc una de les tasques importants a tenir en compte seria la formació dels propis professionals en temes amb un clar component ètic: el Consentiment Informat, els drets dels malalts, la limitació de l’esforç terapèutic, etc
I en tercer lloc, caldria que els usuaris disposessin també de la suficient informació sobre les funcions dels CEA. A nivell d’usuari, tothom sap que en els hospitals hi ha diferents serveis com pot ser el de pediatria, el de geriatria, el servei religiós.... però ningú els informa que hi ha un CEA a disposició tant del malalt com de la família per assessorar-los en qualsevol dilema de caràcter ètic que pugui sorgir.
Probablement, representa un canvi de concepció del que han de ser els Comitès d’Ètica Assistencial. Perquè, tal com indica J. Wilson*, “prendre’s l’ètica de debò significa un canvi institucional i individual”.
* Wilson J., i altres “Health care ethics committees. The next generatiom”. American Hospìtal Publishing. Chicago, 1993
No hay comentarios:
Publicar un comentario