Dimecres passat, dia 17 de desembre, es va celebrar el primer Seminari d’Ètica: Decisions clíniques al final de la vida . Noves perspectives, organitzat pel Col·legi Oficial Infermeria de Barcelona. El seminari va anar a càrrec de la Sra. Ester Busquets, professora de Bioètica.
Va ser un seminari molt interessant i participatiu. A nivell de resum l’Ester Busquets va exposar que actualment des de l’Antropologia ens preguntem “Que és una persona ?” És difícil acceptar que som persones, que haurem de morir i que continuen oberts els interrogants de “Per que hem de morir?”, “Per que hem de patir?”. La ciència no respon a aquestes preguntes ja que hi ha grans interrogants respecte a l’existència humana i, a diferència dels animals, l’home sap que ha de morir. S’aprèn a morir després de reflexionar-hi, però hi ha una incapacitat per assumir la finitud. Tal com deia B Pascal, al segle XVII, “No havent pogut trobar remei a la mort. Els homes han decidit de no pensar-hi”.
Hi ha un canvi d’escenari en la manera de morir. Actualment un 70-80% de les persones moren fora de casa. El principal protagonista, el moribund, passa els seus darrers dies envoltat d’unes persones i d’un entorn desconegut, escenari molt diferent del de temps enrera quan la persona moria a casa. Acompanyat de la família i dels amics, tothom, inclosos els nens, vivia la mort com una cosa natural, de la qual se’n podia parlar obertament i el moribund es podia acomiadar de tothom a casa mateix. Aquest tema el tracta molt bé, d’una manera clara i entenadora, Philippe Ariès en el seu llibre Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media hasta nuestros dias
L’Ester Busquets també ens va proporcionar un article molt interessant per llegir sobre “Etica y muerte digna: propuesta de consenso sobre un uso correcto de las palabras”, de Pablo Simón Lorca que val la penar conèixer ja que es tracta de consensuar i clarificar el sentit de paraules com l’eutanàsia. Segons aquest article, hi ha 5 escenaris en relació a la presa de decisions clíniques al final de la vida . Aquests cinc escenaris són: Eutanàsia i suïcidi assistit , limitació de l’esforç terapèutic, rebuig de tractament, sedació pal·liativa i suspensió mèdica per mort.. Tots aquests temes es van tractar àmpliament en el Seminari.
Crec que jornades, seminaris, cursos que tractin temes tan importants com aquests o relacionats amb l’Ètica o la Bioètica ens ajudarien a tots el professionals de la salut a reflexionar i entendre alguns aspectes bàsics de la nostra tasca.
Va ser un seminari molt interessant i participatiu. A nivell de resum l’Ester Busquets va exposar que actualment des de l’Antropologia ens preguntem “Que és una persona ?” És difícil acceptar que som persones, que haurem de morir i que continuen oberts els interrogants de “Per que hem de morir?”, “Per que hem de patir?”. La ciència no respon a aquestes preguntes ja que hi ha grans interrogants respecte a l’existència humana i, a diferència dels animals, l’home sap que ha de morir. S’aprèn a morir després de reflexionar-hi, però hi ha una incapacitat per assumir la finitud. Tal com deia B Pascal, al segle XVII, “No havent pogut trobar remei a la mort. Els homes han decidit de no pensar-hi”.
Hi ha un canvi d’escenari en la manera de morir. Actualment un 70-80% de les persones moren fora de casa. El principal protagonista, el moribund, passa els seus darrers dies envoltat d’unes persones i d’un entorn desconegut, escenari molt diferent del de temps enrera quan la persona moria a casa. Acompanyat de la família i dels amics, tothom, inclosos els nens, vivia la mort com una cosa natural, de la qual se’n podia parlar obertament i el moribund es podia acomiadar de tothom a casa mateix. Aquest tema el tracta molt bé, d’una manera clara i entenadora, Philippe Ariès en el seu llibre Historia de la muerte en Occidente. Desde la Edad Media hasta nuestros dias
L’Ester Busquets també ens va proporcionar un article molt interessant per llegir sobre “Etica y muerte digna: propuesta de consenso sobre un uso correcto de las palabras”, de Pablo Simón Lorca que val la penar conèixer ja que es tracta de consensuar i clarificar el sentit de paraules com l’eutanàsia. Segons aquest article, hi ha 5 escenaris en relació a la presa de decisions clíniques al final de la vida . Aquests cinc escenaris són: Eutanàsia i suïcidi assistit , limitació de l’esforç terapèutic, rebuig de tractament, sedació pal·liativa i suspensió mèdica per mort.. Tots aquests temes es van tractar àmpliament en el Seminari.
Crec que jornades, seminaris, cursos que tractin temes tan importants com aquests o relacionats amb l’Ètica o la Bioètica ens ajudarien a tots el professionals de la salut a reflexionar i entendre alguns aspectes bàsics de la nostra tasca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario