sábado, 22 de marzo de 2008

El dret a decidir sobre la nostra vida

El cas de la Sra. Chantal Sebire em fa reflexionar sobre el concepte de l’autonomia de la persona. Es diu, com a principi general, que la persona té dret a decidir, i per tant s’admet a nivell teòric que un malalt té dret a decidir si vol un determinat tractament o que li retirin el que s’havia iniciat. Bàsicament perquè la sanitat està al servei de les persones, i mai al inrevés, de manera que la funció d’un determinat tractament no pot ser altra que satisfer les necessitats de les persones.

Aquest principi d’autonomia del malalt que sembla que tothom admet, a la pràctica no es té gens clar i normalment no s’aplica ja que en el món de la sanitat predomina la visió paternalista. Un paternalisme que fa que el professional s’atorgui l’autoritat moral del que li convé o no en el malalt, i que sovint arriba a tenir un component autoritari de manera ja no es dóna ni la possibilitat que el malalt pugui expressar la seva opinió ni se li ofereixen les possibles alternatives. Tant és així que la gran majoria dels usuaris del serveis sanitaris ja hi acudeixen predisposats a sotmetre’s resignadament al criteri dels professionals. Per suposat que el professional de la salut és el que realment entén de la praxis sanitària, però ningú com el malalt pot entendre el que sent, com ho viu i per tant cap on vol anar com a persona.

La Chantal Sebire demanava que la mateixa medecina que era incapaç de guarir-li la malaltia i ni tant sols podia evitar-li el dolor, com a mínim fos capaç d’ajudar-la a acabar amb el seu patiment i a morir dignament. Ha hagut de recórrer el suïcidi, amb totes les connotacions negatives que se’n té.

Caldria que hi hagués una legislació sobre l’eutanàsia clarament respectuosa amb la voluntat de les persones, tant per quan decideixen seguir un determinat tractament com per quan el tractament que volen seguir és el de posar fi a la vida. En aquest sentit pot ser un bon punt de partida el document de l’IBB VERS UNA POSSIBLE DESPENALITZACIÓ DE L’EUTANÀSIA

No hay comentarios: