Aquest darrers dies estic rellegint coses sobre el tema del tenir cura o l’ètica del tenir cura, un tema que crec que és molt interessant, en la mesura que és un valor fonamental en la infermeria. Tot i que els professionals procurem tenir-lo en compte en la praxi diària, fins i tot sense tenir-ne coneixements teòrics, és un tema poc desenvolupat, sense massa divulgació als centres sanitaris i amb escasses orientacions sobre la seva aplicació.
Un dels textos que he llegit recentment i que he trobat molt interessant es L’ÊTICA I L’ESTÈTICA DEL TENIR CURA de l’Ester Busquets, que va presentar a les Jornades d’Ètica i Bioètica en infermeria a l’Associació Catalana d’infermeria els dies 25 i 26 d’octubre del 2007 L’Ester Busquets és infermera i filosofa , responsable d’infermeria de Institut Borja de Bioètica. Professora associada de bioètica i ètica professional a l’escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic, i professora i col·laboradora d’ètica professional de l’Escola Universitària d’infermeria de Sant Joan de Déu ( UB )
En aquesta mateixa línia, a la revista Annals de Medicina volum 91 nº 2 / abril, maig, juny de 2008, hi ha un article molt interessant de la Montserrat Busquets, professora titular de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona sobre LA IMPORTÀNCIA ÈTICA DEL TENIR CURA. És un article que recomanaria a totes les infermeres perquè crec que desenvolupa molt bé la idea del tenir cura. Comparteixo plenament la preocupació que manifesta la Montserrat Busquets amb tot un seguit d’interrogants: “per què tenir cura no aconsegueix impregnar la filosofia dels centres i institucions sanitàries ? per què costa tant explicar què és el que fa una infermera? Per què tenir cura depèn, en moltes ocasions, de la manera de fer particular de cada professional? Per què molta formació i recerca tenen, encara, només un enfocament biologista? Com ho podem fer per plantejar a la societat la filosofia del tenir cura com un bé?”
També en parlava la Dra. Anne Davis en la conferència que va fer sobre TENIR CURA I L’ÈTICA DEL TENIR CURA EN EL SEGLE XXI : QUÈ SABEM I QUÈ HEM DE QÜESTIONAR
Crec que les infermeres tenim interioritzat la idea de tenir cura. Però, moltes vegades no ens és possible aplicar-la correctament, degut a la forta pressió assistencial, o que hi ha situacions en què per establir una adequada relació necessitem compartir amb el malalt un cert temps. Sovint, no és possible degut a la dinàmica pròpia dels centres hospitalaris, com poden ser plantes de curta estada, C.M.A, en què és molt difícil establir una relació aprofundida amb el malalt / usuari de la salut; i en d’altres casos per la manca de formació dels mateixos professionals, ja que se solen prioritzar temes de formació més tècnica que humanística.
Com a col·lectiu hauríem de ser conscients de l’existència del problema, i seria important i necessari fer un esforç entre totes per tal de canviar la situació, tal com ja exposava en un article d’aquest blog sobre EL ROL D'INFERMERIA, PER DEFINIR, ENCARA? . Segueixo preguntant-me sobre aquests temes, i sobre qui hi hauria de donar respostes o fer les propostes adients per tal de no haver de continuar fent les mateixes preguntes: El Col·legi d’Infermeria?, els Centres Sanitaris? La Conselleria de salut?. Som el col·lectiu més nombrós del sistema sanitari, i per tant tenim un pes específic molt important, encara que possiblement sense ser-ne prou conscients. Seria bo fer una reflexió sobre el que podem fer en aquest camp els professionals d’infermeria..
L’article de la Montserrat Busquets acaba dient: “La nostra responsabilitat avui és irrenunciable: tenir cura pot ser una important ajuda en la millora de la salut de la població. Aquest és el nostre compromís ètic”.
Un dels textos que he llegit recentment i que he trobat molt interessant es L’ÊTICA I L’ESTÈTICA DEL TENIR CURA de l’Ester Busquets, que va presentar a les Jornades d’Ètica i Bioètica en infermeria a l’Associació Catalana d’infermeria els dies 25 i 26 d’octubre del 2007 L’Ester Busquets és infermera i filosofa , responsable d’infermeria de Institut Borja de Bioètica. Professora associada de bioètica i ètica professional a l’escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic, i professora i col·laboradora d’ètica professional de l’Escola Universitària d’infermeria de Sant Joan de Déu ( UB )
En aquesta mateixa línia, a la revista Annals de Medicina volum 91 nº 2 / abril, maig, juny de 2008, hi ha un article molt interessant de la Montserrat Busquets, professora titular de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona sobre LA IMPORTÀNCIA ÈTICA DEL TENIR CURA. És un article que recomanaria a totes les infermeres perquè crec que desenvolupa molt bé la idea del tenir cura. Comparteixo plenament la preocupació que manifesta la Montserrat Busquets amb tot un seguit d’interrogants: “per què tenir cura no aconsegueix impregnar la filosofia dels centres i institucions sanitàries ? per què costa tant explicar què és el que fa una infermera? Per què tenir cura depèn, en moltes ocasions, de la manera de fer particular de cada professional? Per què molta formació i recerca tenen, encara, només un enfocament biologista? Com ho podem fer per plantejar a la societat la filosofia del tenir cura com un bé?”
També en parlava la Dra. Anne Davis en la conferència que va fer sobre TENIR CURA I L’ÈTICA DEL TENIR CURA EN EL SEGLE XXI : QUÈ SABEM I QUÈ HEM DE QÜESTIONAR
Crec que les infermeres tenim interioritzat la idea de tenir cura. Però, moltes vegades no ens és possible aplicar-la correctament, degut a la forta pressió assistencial, o que hi ha situacions en què per establir una adequada relació necessitem compartir amb el malalt un cert temps. Sovint, no és possible degut a la dinàmica pròpia dels centres hospitalaris, com poden ser plantes de curta estada, C.M.A, en què és molt difícil establir una relació aprofundida amb el malalt / usuari de la salut; i en d’altres casos per la manca de formació dels mateixos professionals, ja que se solen prioritzar temes de formació més tècnica que humanística.
Com a col·lectiu hauríem de ser conscients de l’existència del problema, i seria important i necessari fer un esforç entre totes per tal de canviar la situació, tal com ja exposava en un article d’aquest blog sobre EL ROL D'INFERMERIA, PER DEFINIR, ENCARA? . Segueixo preguntant-me sobre aquests temes, i sobre qui hi hauria de donar respostes o fer les propostes adients per tal de no haver de continuar fent les mateixes preguntes: El Col·legi d’Infermeria?, els Centres Sanitaris? La Conselleria de salut?. Som el col·lectiu més nombrós del sistema sanitari, i per tant tenim un pes específic molt important, encara que possiblement sense ser-ne prou conscients. Seria bo fer una reflexió sobre el que podem fer en aquest camp els professionals d’infermeria..
L’article de la Montserrat Busquets acaba dient: “La nostra responsabilitat avui és irrenunciable: tenir cura pot ser una important ajuda en la millora de la salut de la població. Aquest és el nostre compromís ètic”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario