sábado, 11 de julio de 2009

L'autonomia del malalt

Aquest dijous dia 9 de juliol es va celebrar en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull 2009 la jornada sobre El rebuig del tractament: aspectes clínics, ètics i legals

Va ser interessant el tema que va introduir la Consellera de Sanitat Marina Geli que va situar la qüestió de l’autonomia del malalt en un sistema democràtic on els ciutadans són lliures i amb plena consciència de la seva llibertat, cosa que implica també una responsabilitat. En l’atenció sanitària hi ha uns elements bàsics com són el respecte a l’autonomia de malalt (informació, consentiment informat...), el respecte a la intimitat i la confidencialitat o manteniment del secret professional.

El malalt pot patir algunes discapacitats però continua sent una persona amb capacitat de decidir, per exemple, si vol o no un determinat tractament. Amb tot, respectar aquesta autonomia del malalt no implica descarregar en ell tota la responsabilitat de decidir sense que tingui la informació necessària; una informació que se li hauria de donar sense caure en la coacció o la manipulació, i amb un llenguatge comprensible i verídic. El malalt precisa, a més que la informació li sigui donada de forma gradual i amb sensibilitat tenint en compte l’evolució de la malaltia, i en la mesura que el malalt la pugui anar assumint. Aquest procés d’informació no ha de ser com una imposició legal, sinó com un deure ètic.

Per tant, a l’hora d’aplicar un determinat tractament cal tenir en compte el principi d’autonomia. S’ha de considerar sempre la persona com a agent moral, autònom, que en tant que objecte de l’atenció sanitària ha de ser incorporat en la presa de decisions, donant-li les alternatives de tractament i informació objectiva sobre conseqüències de la seva decisió. En qualsevol cas, el malalt ha de tenir la seguretat que en cas de prendre l’opció de rebutjar un tractament no de deixarà de tenir el mateix suport, recolzament i atenció per part dels facultatius. Rebutjar el tractament no implica rebutjar l’assistència.

Naturalment, també s’han de tenir en compte les situacions d’incapacitat o d’incompetència parcial. En aquests casos s’informarà segons el grau de comprensió juntament amb un familiar o representant, i en cas d’incapacitat absoluta el representat legal serà la família. En aquest sentit, cal remarcar la importància de les voluntats anticipades, com una fórmula per prendre decisions en previsió de determinades situacions en què no pugui tenir la capacitat de decidir. Un tema, a més, molt desconegut i que caldria potenciar i donar a conèixer millor.

No hay comentarios: