Aquesta setmana vaig assistir al seminari “El dret a decidir al final de la vida . Les voluntats anticipades” organitzat pel Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, a càrrec de Carmen Royo, infermera que treballa a la Corporació Sanitària del Parc Taulí. Va ser una jornada molt interessant, dinàmica i participativa.
Precisament aquest tema, aquests darrers dies, és d’actualitat amb el cas de la italiana Eluana Englaro, de 38 anys, que es troba en estat vegetatiu des de en fa 17, quan va patir un greu accident automobilístic. El seu pare, Beppino Englaro, ha desafiat aquest dimarts tant el Vaticà com el Govern d’Itàlia traslladant la seva filla a la Clínica “Quiete” ( La Calma ) d’Udine on un equip mèdic format per voluntaris li han retirat l’alimentació i la hidratació artificial que la manté viva en estat vegetatiu permanent. El metges li mantindran la sonda i se li administraran calmants fins al final.
Fa 10 anys que el seu pare i tutor legal porta lluitant davant els tribunals perquè es pugui desconnectar la seva filla. Ell mateix ha qualificat de “tortura inhumana“ la situació que el marc legal els imposava. Ha expressat afrontar aquesta decisió només perquè sap que amb la suspensió de l’alimentació i de la hidratació artificial es respectarà la voluntat de la seva filla. Segons el pare, l’Eluana havia expressat sempre la voluntat que se li permetés morir dignament si es produïa un cas així. El fet que la legislació italiana no els permetés complir amb la voluntat de la noia, els fa reviure contínuament la mort de la seva filla, segons afirmava el pare.
Aquest cas, aplicat aquí, hauria pogut tenir una més fàcil resolució si s’hagués seguit el que es prescriu respecte a les Voluntats anticipades, ja que aquestes es donen per vàlides encara que només hagin estat manifestades oralment, com es el cas de l’Eluana. Malgrat tot, també és possible que aquí, com s’ha trobat ella a Itàlia, es topi amb la intransigència d’una gent fonamentalista que amb l’excusa de voler salvaguardar qualsevol forma de vida el que fan es menystenir la vida, els sentiments i el patiment d’una persona i de la seva família.
Precisament aquest tema, aquests darrers dies, és d’actualitat amb el cas de la italiana Eluana Englaro, de 38 anys, que es troba en estat vegetatiu des de en fa 17, quan va patir un greu accident automobilístic. El seu pare, Beppino Englaro, ha desafiat aquest dimarts tant el Vaticà com el Govern d’Itàlia traslladant la seva filla a la Clínica “Quiete” ( La Calma ) d’Udine on un equip mèdic format per voluntaris li han retirat l’alimentació i la hidratació artificial que la manté viva en estat vegetatiu permanent. El metges li mantindran la sonda i se li administraran calmants fins al final.
Fa 10 anys que el seu pare i tutor legal porta lluitant davant els tribunals perquè es pugui desconnectar la seva filla. Ell mateix ha qualificat de “tortura inhumana“ la situació que el marc legal els imposava. Ha expressat afrontar aquesta decisió només perquè sap que amb la suspensió de l’alimentació i de la hidratació artificial es respectarà la voluntat de la seva filla. Segons el pare, l’Eluana havia expressat sempre la voluntat que se li permetés morir dignament si es produïa un cas així. El fet que la legislació italiana no els permetés complir amb la voluntat de la noia, els fa reviure contínuament la mort de la seva filla, segons afirmava el pare.
Aquest cas, aplicat aquí, hauria pogut tenir una més fàcil resolució si s’hagués seguit el que es prescriu respecte a les Voluntats anticipades, ja que aquestes es donen per vàlides encara que només hagin estat manifestades oralment, com es el cas de l’Eluana. Malgrat tot, també és possible que aquí, com s’ha trobat ella a Itàlia, es topi amb la intransigència d’una gent fonamentalista que amb l’excusa de voler salvaguardar qualsevol forma de vida el que fan es menystenir la vida, els sentiments i el patiment d’una persona i de la seva família.
No hay comentarios:
Publicar un comentario