la professió d'infermeria a les universitats

Tal com és sabut, a partir de l’aplicació del nou plantejament universitari sorgit de l’anomenat Pla de Bolonya, la carrera d’infermeria adquirirà una rang superior en passar de ser una carrera de 3 a 4 anys.

La nostra professió ha passat ja altres processos de recualificació i de millora del reconeixement acadèmic. En el seu moment els professionals d’infermeria vàrem fer un esforç per fer la convalidació d’ATS a D.I . Va ser un moment en què les infermeres vàrem aprofundir en uns coneixements tècnics i teòrics de la professió assumint cada vegada més la idea que la infermeria era una disciplina amb personalitat pròpia. Ara ens trobem en un altre moment en què es fa un salt qualitatiu.

Per tant, a partir de l’any 2013 començarem a tenir uns professionals amb una carrera de 4 anys més equiparable a qualsevol llicenciatura actual. Això és altament positiu per a la professió, des del punt de vista de preparació acadèmica. I en aquest sentit ens n’alegrem

Ara bé, aquests professionals es trobaran en molts casos amb una realitat que té poc a veure amb els estudis que hauran realitzat. Tindran una millor formació acadèmica però toparan amb la dinàmica dels centres hospitalaris en què s’imposa una gran pressió assistèncial, en què la major part de les activitats que realitza la infermera són delegades i amb un creixent augment de tasques administratives. Una realitat que implica una greu falta temps per exercir la professió tal com s’ha aprés a les universitats.

Si actualment ja hi ha una manca d’infermeres i per tant hi ha poca gent que cursi aquests estudis, i ara incrementem el rigor i l’exigència acadèmica, sense canviar el concepte de com s’ha d’exercir la professió, encara es pot agreujar més la desmotivació dels possibles estudiants.

Benvinguts siguin els nou plans que revaloren la professió d’infermeria, però caldria que els principis que inspiren aquests plans acadèmics arribessin també als responsables polítics i de la xarxa hospitalària del país.

La nostra capacitat no denpèn de la falta de metges

Darrerament s’ha obert una polèmica sobre les tasques de les infermeres a centres d’atenció primària (CAP). L’ICS ha elaborat unes guies d’orientació de la infermeria, segons les quals aquest col·lectiu atendrà malalts amb patologies lleus en alguns centres d’atenció primària. A parir d’aquesta primera visita amb la infermera, si aquesta no ho té clar o s’ha de prescriure medicació es traspassarà el cas al metge.

Hi poden haver raons per creure que la infermera està prou capacitada per fer una primera valoració del malalt quan es tracta de patologies aparentment senzilles, i sempre que estigui plantejat com un treball en equip amb el personal mèdic. Però entenc que aquesta mesura també pot despertar els seus dubtes en la mesura que si no és fa d’una manera molt escrupulosa, es poden cometre errors. Amb tot, d’errors i problemes ni pot haver, i de fet n’hi ha, quan es posa al capdavant d’un servei un metge que no té la preparació i l’experiència suficient; només cal veure, a nivell de mitjans de comunicació, les nombroses queixes relacionades amb el servei d’urgències.

Entenc que aquesta és una decisió que ha de prendre l’Administració de forma consensuada amb els professionals de la sanitat establint els mecanismes adients per a garantir la seguretat dels usuaris.

Ara bé. Tant si es considera que les infermeres estan capacitades per fer-ho com si es considera que no, el que no té cap sentit és que es justifiqui la mesura per la falta de metges. Si les infermeres estan capacitades, i sembla bé que facin aquesta tasca, ho estant tant si falten metges com no; i si es considera que no estan capacitades, no ho estan, i per tant no poden fer-les, només perquè faltin metges. Seria absurd que ara s’implantés aquesta mesura, i d’aquí a un temps, quan hi hagués més metges disponibles, la mateixa Administració es fes enrere.

Desapareix la professió d'infermeria ?

Aquest estiu vaig recomanar l’article Enfermeras : Dónde estamos ? d’Evelyn Adam. Es tractava d’un article que fa una mica de ciència ficció imaginant que en un futur, desapareguda la professió d’infermeria, la mateixa societat torna a sentir la necessitat de recuperar-la. Aleshores la gent gran recorda amb nostàlgia que en una altra època, la nostra, hi havia hagut aquesta professió
.
Pot semblar exagerat, però, realment sembla una descripció fidel de cap a on s’encamina la professió d’infermeria. Teòricament, a les universitats es defineix la ciència d’infermeria com l’art i la ciència del cuidar. I d’acord amb aquesta idea apareixen molts llibres i articles on es parla de l’ètica del cuidar, del que implica d’atenció personalitzada i de contemplar la globalitat del malalt i no només la malaltia... com l’eix vertebral de la infermeria. Es a dir que presentem a nivell teòric i a nivell ideal una professió abocada a l’atenció individualitzada de la persona.

En canvi la realitat sembla que va per un camí completament diferent. Cada vegada més, a la infermera se li carreguen més tasques burocràtiques i se li dóna moltes menys possibilitats de fer aquesta feina de tenir cura que tan bé es defineix a nivell teòric.

L’organització dels centres sanitaris cada vegada tendeix més a limitar el temps imprescindible per fer una bona atenció i estar amb el malalt: Passem més estones omplint papers i davant l’ordinador que amb els malalts.

Abans una infermera podia dedicar una bona part del seu temps a fer valoracions d’infermeria, una bona recollida de dades, parlant molt més amb al malalt. Això permetia que s’iniciés des del moment de l’ingrés una relació de confiança, clau per satisfer les necessitats bàsiques del malalt, que no solament són de guarir-li la malaltia, cosa que no sempre és possible, sinó també de donar-li la sensació de benestar i de confort.

Sembla que les directius que es donen des l’Administració, vagin encaminades a fer realitat el mal presagi que descriu molt bé l’Evelyn Adams. A no ser que els professionals d’infermeria ens hi rebel·lem, i comencem a fer alguna cosa

Ara s'adonen que falten infermeres ?

Un cop passades les vacances, tot torna a la normalitat. I aquest bloc també.

Aquest estiu, precisament, el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya treia una nota dient que calia crear 500 noves places universitàries d’infermeria.

Tenint en compte que fa uns quants anys que la sanitat catalana pateix una manca greu d’infermeres, que es digui ara que cal crear noves places universitàries volt dir que hi ha hagut una molt mala planificació per part de l’Administració.

Sembla difícil de creure que no hi hagi persones interessades en cursar una carrera universitària que dóna accés a una feina segura, quan molts universitaris acaben els seus estudis sense poder treballar en una feina relacionada amb el que han estudiat.

Per tant, hauríem de concloure que no solament s’ha planificat malament, sinó que s’ha infravalorat d’una manera exagerada la professió d’infermeria oferint unes retribucions i unes condicions de treball gens engrescadores.

Aquí hi ha hagut uns errors de gestió, però sobretot una escassa voluntat per tenir la cura necessària en un tema tant important com és la sanitat. Tant parlar de les prioritats del Govern en mantenir fomentar l'estat del benestar i resulta que descuiden un col·lectiu com el de la infermeria, clau en el sistema sanitari.