Reconeixement de la feina ben feta

Fa uns mesos vaig escriure un article sobre les notes d’agraïment que sovint apareixen a la premsa, referint-se al tracte humà rebut pel personal sanitari. Es podria dir que aquesta mena de felicitacions per la feina feta són innecessàries en la mesura que és obligació de tot professional procurar fer bé la seva feina. Però també és cert que, almenys en el nostre cas, no sempre es té tan clar què vol dir exactament fer bé la nostra feina. El malalt que ha de recórrer a un centre hospitalari espera que atenguin el seu problema de salut, i alguns professionals potser també limiten la seva tasca a administrar degudament les cures necessàries. Però precisament aquestes notes d’agraïment no acostumen a ser per les atencions tècniques rebudes, que aquestes sí que es donen per descomptat, sinó per aquests altres aspectes més propis d’una ètica del cuidar.

Però tan gratificant pot ser llegir una nota d’agraïment a la premsa quan prové d’un usuari, com sentir aquest reconeixement des d’un punta de vista més professional per part del Centre hospitalari. En qualsevol tipus de feina és important que els professionals se sentin valorats perquè això els estimula a continuar i a millorar. En el nostre cas, a més, aquest estímul ho seria també per a aplicar un determinat model d’infermeria basat en l’ètica del cuidar.

Aplicació dels models d'infermeria

Tant a nivell acadèmic de les Escoles d’Infermeria com a nivell de la bibliografia existent, es fàcil trobar explicitats diferents models d’infermeria. Ara bé, a l’hora de la veritat sembla que els centres hospitalaris concebeixen unes Direccions d’Infermeria com a simples gestores de personal. És a dir que, sovint, ni tan sols hi ha la intencionalitat de fer dels càrrecs directius del nostre àmbit professional uns impulsors o incentivadors d’una determinada manera d’entendre la nostra professió. Es dóna per suposat que el personal d’infermeria ja disposa d’una línia concreta a seguir o, pitjor encara, que no cal que en tinguin.

Així s’entén que no s’encomani a aquestes Direccions d’Infermeria l’aplicació de cap model concret i molt menys fer que el conjunt dels professionals d’infermeria vagin assumint cap mena de filosofia. El meu entendre, les infermeres hauriem d’anar rebent directrius i informació constant sobre l’exercici de la nostra professió per tal que el treball d’infermeria tingui coherència, al si de cada centre, en base a uns principis ètics. Potser no és, pel que es veu, una necessitat sentida pels gestors dels centres hospitalaris, però sí que ho és per les mateixes infermeres que valorem la nostra tasca professional.

Hi ha moltes infermeres que han tractat sobre aquest tema. Ho descriu molt bé, per exemple, en Ramon Alcoberro a la seva pàgina Web, en l’apartat que porta per títol INTRODUCCIÓ A LA BIOÈTICA.