sábado, 26 de abril de 2008

Cuidar des d'una perspectiva integral

Sovint als mitjans de comunicació apareixen cartes de malalts o familiars agraint les atencions rebudes. Habitualment no es tracta d’un agraïment per qüestions de caràcter tècnic, ni tant sols pel fet d’haver guarit una malaltia, sinó pel simple fet del tracte humà que se’ls dispensat. Això en d’altres professions no sol passar; es dóna per suposat que el professional ha de fer bé la seva feina

Però, en el nostre cas és diferent ja que el malalt i la família es troben en una situació de vulnerabilitat i d’angoixa i, per tant, tot i que són molt importants les cures i els tractaments tècnics, tant importants són també l’acolliment, el tracte humà i personalitzat que, a més, pot ser decisiu en el moment d’afrontar situacions difícils.

A nivell teòric tots entenem així la nostra professió, amb una vessant tècnica i una vessant que entén la persona d’una manera holística. Ara bé, a la pràctica no sempre és possible una pràctica d’infermeria d’acord amb els principis d’una ètica del cuidar. Des de les mateixes institucions hospitalàries massa vegades no es facilita aquest tipus de cuidar que implica dedicació, temps i recursos. És el que hem parlat altres vegades en aquest Bloc sobre la preponderància dels criteris i els objectius dels gestors per sobre dels criteris i els objectius d’infermeria.
Nota. Aquesta reflexió ve el cas per la publicació aquesta setmana de la carta dels familiars de la Serafina, una malalta que vaig cuidar aquests últims dies, publicada El 9 Nou d’Osona, el dia 25 d’abril.

sábado, 19 de abril de 2008

El lideratge d'infermeria

Un tema recorrent en el camp de la infermeria és el de la relació, sovint contraposada, entre els professionals d’infermeria i els gestors o administradors de centres hospitalaris. Un tema que apareixia, per exemple, en el Butlletí Informatiu del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona corresponent al mes de març.

Tothom constata que els interessos i les necessitats dels gestors són diferents pel que fa als objectius, de manera que sovint pot haver-hi tensions en la mesura en què els professionals d’infermeria poden considerar que els estan dificultant l’exercici la seva tasca amb la professionalitat que voldrien.

Aquesta disparitat d’objectius la trobaríem també en moltes altres professions, perquè sempre hi ha l’interès d’uns professionals per fer la seva feina amb el màxim de rigor que no quadra amb l’interès dels qui tenen la responsabilitat de fer viable, sobretot econòmicament, el servei.

Són, doncs, dos enfocs que poden semblar contradictoris, però, que de tota manera es necessiten l’un a l’altre. Per tant, entendríem l’existència d’aquestes tensions i la necessitat d’arribar a consensos i acords entre els dos col·lectius per tal de fer compatible la viabilitat del servei amb un màxim de rigor professional.

Ara bé el que no sembla tan normal és que, sovint, les Direccions d’Infermeria i els comandaments intermitjos actuïn molt més com a representants del col·lectiu gestor que del propi col·lectiu d’infermeria. Es a dir que hi ha comandaments d’infermeria que, en lloc de defensar davant dels gestors les necessitats de recursos humans i materials, per tal que les infermeres puguin desenvolupar el seu rol propi, actuen com a representants dels gestors posant als professionals d’infermeria tots el condicionats o limitacions a conveniència o d’acord amb els criteris de la gestió econòmica.
La infermeria necessitaria unes Direccions i uns comandaments intermitjos que realment exercissin una funció de lideratge del col·lectiu d’infermeria per tal de defensar que es pugui desenvolupar adequadament la pròpia disciplina d’infermeria. I a tot cas negociar i pressionar als gestors per que prenguin consciència i assumeixin en la mesura que sigui possible, el punt de vista professional

sábado, 12 de abril de 2008

El cannabis, una novetat terapèutica?

Aquesta setmana ha sortit com a notícia la descoberta dels efectes positius que té el cannabis per a alleugerir el dolor i reduir els efectes secundaris de tractaments com la quimioteràpia. És curiós que notícies semblants sobre les qualitats del cannabis apareixen de tant en tant com si es tractés d’una raresa o la indústria farmacèutica no s’ho acabés de creure. Dóna la sensació que, donada l’associació del cannabis amb la drogaaddicció o amb móns marginals, no ens prenem seriosament el tema.

De fet, en general, ja hi ha la idea que la funció de la medecina és gairebé exclusivament la de guarir, sense tenir en compte que en moltes ocasions tant important pot ser per al malalt l’alleugeriment del dolor o dels símptomes secundaris al tractaments i, en definitiva, la millora de la seva qualitat de vida. Hom reconeix, també des de l’àmbit acadèmic, que els metges sovint no tenen prou preparació per a afrontar aquests temes.

Tant es així que, moltes vegades, no es dóna al pacient l’opció de prendre tractaments alternatius, com aquest del cannabis, pel simple fet d’haver-hi perjudicis pretesament professionals ignorant a més el principi d’autonomia que té el malalt. Tema important que del qual en podem parlar una altre dia.

sábado, 5 de abril de 2008

La importància de les Direccions d’Infermeria

El dilluns, dia 31 de març, la presidenta del Col·legi D’Infermeria de Barcelona Sra. Mariona Creus va publicar un article a La Gaceta Mèdica on parlava de la importància de les direccions d’infermeria que són fonamentals per el bon funcionament de les organitzacions.

Totalment d’acord amb la Sra. Mariona Creus, en la mesura que la tasca d’infermeria, amb un rol propi, necessita també una Direcció específica per tal de fer una bona praxis de la professió.

El problema és que, a la pràctica, a molts centres hospitalaris les Direccions d’Infermeria s’han reduït a simples gestors de personal ocupant la major part del seu temps a fer les famoses “ planilles “. De tal manera que, no solament no exerceixen la funció de dirigir el bon funcionament de la infermeria, sinó que els imposen com a prioritat la rendibilització del personal prescindint dels principis ètics del cuidar, que són els que haurien de desenvolupar. És a dir que en lloc de dirigir i garantir una bona praxis professional des del punt de vista de la infermeria, sovint esdevenen simples delegats o comandaments intermitjos dels responsables econòmics del centre, posant més limitacions que facilitats al desenvolupament de la nostra tasca.

Aquest tema va ser molt ben desenvolupat en el seminari La gestión de cuidados en enfermeria, organitzat per la Fundació Victor Grífols i Lucas, i publicat per aquesta mateixa Fundació l’any 2005..